La justícia serà gratuïta quan així ho disposi la llei, i, en tot cas, respecte dels qui acreditin insuficiència de recursos per a litigar. Així es llegeix a l'article 119 de la Constitució i aquesta gratuïtat no és més que una conseqüència necessària en molts casos si es vol fer efectiu el principi constitucional de l'art. 14 («tots els espanyols són iguals davant la llei»). Sabem que açò no es compleix, ni que ho digués el Rei Pare en un missatge de Nadal parlant d'alguns dels seus parents immediats i essent que no es podia referir a si mateix, que és irresponsable com és notori (arts. 56.3 i 64 de la Constitució). Fixem-nos, però, en allò de «quan així ho disposi la llei».
La Llei de taxes (la polèmica llei de l'ex-ministre Gallardon) contempla uns requisits econòmics inassumibles per poder dur endavant un plet, perquè solen estar fora de l'abast de qualsevol organització sense ànim de lucre. Feta la llei feta la trampa. Segons explica el GOB Menorca, una maniobra del Consell Insular ha impedit la resolució del contenciós jurídic sobre la carretera general que l'organització ecologista havia interposat a finals de 2013 contra les grans afectacions en el tram de Maó a Alaior. Fa pocs mesos, el GOB va presentar una Prova Documental Tècnica que evidenciava les incongruències dels informes elaborats al llarg del procés. El Consell, però, en aportar la seva prova de part, en tost d'argumentar les seves decisions, ha remès una reconsideració de la quantia del procés, que, de fet, impedeix la seva continuació.I és que la quantia d'un plet judicial normalment es fixa pel valor d'allò que es judica. El GOB posa un exemple: quan s'ha de dirimir qui es queda l'herència d'un immoble, la quantia seria el valor de l'immoble. Però quan es tracta de qüestions ambientals, la quantia acostuma a designar-se com a indeterminada (en aquest cas se sol estimar sobre una base de 30.000 euros) i així s'havia manifestat al jutjat. Emperò aquest ha acceptat la petició del govern insular de situar la quantia en el total de l'obra (10,7 milions d'euros) i açò eleva les taxes a uns centenars de milers d'euros, inassumibles per a una entitat de la societat civil el propòsit de la qual és evitar els efectes medioambientals de les megarotondes i no discutir-ne la propietat. Només podran acudir a la justícia les corporacions econòmiques que tenguin sumes enormes a guanyar, o les administracions públiques (i no totes).
