Ahir era el Dia del Medi Ambient. Avui aniré a guaitar a la fira que s'ha disposat sobre el tema a una Sínia Costabella de Maó recuperada, una de les millors iniciatives que ha pres l'equip de govern d'Águeda Reynés pel que fa a intervencions a l'espai urbà. Miraré els expositors, els al·lots veuran alguna cosa curiosa, ji ji, ja ja, i cap a casa. La fira, una bona idea, haurà passat. Avui ja no és el Dia del Medi Ambient. Demà tampoc. Ni passat. Però ho hauria de ser perquè, lluny de visions sobreactuades i previsions catastrofistes, s'ha de fer alguna cosa al respecte.
És evident que les administracions públiques no s'han pres el tema seriosament, com ho demostra l'inexplicable fet (jo encara no m'ho he pogut explicar) que a Menorca el pes de les energies renovables sigui anecdòtic. Una economia esclava del PIB, de les juntes d'accionistes sensibles només als números, les negociacions desiguals amb les elèctriques, les limitacions del transport públic per qüestions pressupostàries gens pedagògiques, són encara més importants que mirar de frenar la pèrdua de salut de l'entorn.
Però no hem de mirar només les administracions, que si fan manco del que haurien de fer, és nomes perquè no troben en la ciutadania una sensibilitat suficient. M'explico. La senyora del temps de TVE me comenta amb gran simpatia que fa una onada brutal de calor i al mateix temps porta una americana per combatre una climatització més que generosa. Exèrcits de pares porten els seus fills a l'escola en cotxe quan la distància entre el seu domicili i l'escola no supera la dotzena de minuts a peu. El 'nou' vaixell de la línia regular amb Barcelona surt del port com si fos un incendi itinerant.
Sí, reciclam més. Sí, es veuen més bicicletes. Sí, fem algun gest. Però n'hem de fer més per empènyer a canviar un model en què es malbarata salut ambiental per a major glòria d'alguns comptes de resultats. Jo, el primer que puc fer més. Avui, demà i passat. M'hi poso.
