Ho he decidit! Si ho fa Jaime Cantizano, jo també. L'any 2023 correré la marató de Nova York. Nieves, apunta al calendari de la nevera que aquell dia no vindré a dinar. Josep, m'hi poses un dia de vacances, please. Cati, hauries d'anar a buscar els petits d'escola. Està decidit. Anirà així: Com que queden vuit anys, ara no faré res d'esport, ni un fil, i només em posaré les 'bambes' els diumenges i festius perquè les avarques amb el xandall no queden bé. El 2019 començaré a dissenyar un pla d'entrenament, sobre el paper. Amb calma, demanaré opinions, faré un power point... Res de suar. I el 2022, passat festes, m'hi pos.
Evidentment, això és més fals que un motor de Volkswagen, perquè si ho faig així, el més probable és que no arribi ni a córrer una cursa popular. Per què? Perquè la inactivitat no és innòcua. Atrofia. Engreixa panxes i problemes.
Si tots tenim això clar, costa entendre per què, si el 2000 ja se sabia que l'antic Hospital Verge del Toro tenia els anys comptats, no es va començar en aquell moment a fer feina en el disseny del seu futur. Llavors ja se coneixia la necessitat creixent de llits per a persones majors, ja es tenia fixada la meta d'un urgent sociosanitari. Però clar, quina vessa! Fer un hospital nou i treballar al mateix temps en el vell... Deixa, deixa... Uf. L'hospital va tancar el 2007 i s'hi va instal·lar un fantasma. Va pensar l'espectre que seria una estada llarga quan van anunciar que redactarien un pla d'usos. I tenia raó.
El PP va anunciar que anul·lava la inscripció del 'Verge del Toro' a la marató sociosanitària. Els pactes l'han recuperada. Però abans de posar-se a fer quilòmetres, revisaran la planificació dels entrenaments. La distància és la mateixa. El que ha canviat és el físic de l'atleta, atrofiat, amb panxa cervesera. El fantasma, de moment, no sent la necessitat de preparar la mudança. Jo fins i tot compraria mobles nous. Perquè va per llarg, company del més enllà, tot i que la cursa i la meta són encara allà mateix.
