Hi ha cartells, missatges, que malgrat que són habituals sempre em fan cavil·lar quan els veig. Per exemple, quan a una botiga posen «Torn en deu minuts», crec que falta indicar l'hora de sortida, per poder calcular quan tornarà l'autor del rètol, que juga amb la confusió per poder enredar un poc més.
Un altre cartell que em crea neguit és el clàssic, molt freqüent, de «Se vende», que d'uns anys cap aquí és, en molts dels casos, massa agosarat perquè la majoria dels habitatges, en realitat, «No se venden». El correcte seria «Se quiere vender». El que era especulació ara és necessitat. N'hi ha més, però el cartell que realment em deixa perplex, cavil·lós, inquiet, és aquell de «Se admiten encargos para fiestas» (gairebé sempre són en castellà). Ara n'és la temporada alta. En veure'l, sento una temptació boja d'entrar a l'establiment i demanar si em deixen fer un encàrrec per al 14 de gener, per exemple, o si per força ha de ser per al Nadal. Les festes són una terapèutica fractura amb la rutina que porta a situacions estranyes d'aquestes.
Dilluns vespre em va sorprendre un altre anunci que em va portar a la cavil·lació. «Hasta aquí hemos llegado», va dir el president Rajoy a Pedro Sánchez. Clar, vaig dubtar. Per un moment vaig pensar que atès que la conversa era una evidència majúscula de la decadència del bivampirisme, el senyor Rajoy havia estat lúcid i anunciava que aquest matrimoni mal avingut PSOE-PP no donava per a més. Evidentment, no era allò el que volia dir mestre Rajoy. Si aquell doble sentit de la frase és oportú, si era o no una premonició, ho decidiran demà els espanyols. Jo, passi el que passi demà, «Torn en una setmana», el dia de Sant Esteve, i com que últimament no sé sobre què escriure i aquestes dates no hi ha massa notícies, «Se admiten encargos para fiestas».
