La irrupció d'Internet ha fet que accedim d'una forma més ràpida i fàcil a una gran quantitat d'informació, que vulguem fer-ne un seguiment i que –a més- prenguem decisions sobre ella. És una eina, que en l'àmbit sanitari, es podria aprofitar. Costa d'entendre com aquest instrument de futur, ja present, conviu amb un model tradicionalment paternalista. Encara hi ha metges que exerceixen dictant. Només ells aporten el coneixement, malgrat els símptomes, les emocions i el patiment sigui del malalt.Acudim a la consulta, escoltem les seves paraules i ens limitem a obeir-les.
Cal que s'impulsin –d'una vegada- iniciatives reals per oferir serveis i continguts als usuaris mitjançant l'ús de les noves tecnologies. Cal anar més enllà d'una simple estratègia que situa al pacient en una pàgina web per escollir l'hora del metge de capçalera. Obrir finestres i sortir-ne de les quatre parets de l'hospital. Un email, un blog, vídeos que promoguin conductes saludables, aportar informació i tranquil·litat, un twit anunciant l'endarreriment horari en la sala d'espera... sembla que els nous professionals també senten la necessitat d'expressar les seves idees i d'arribar a les persones d'una manera directe.
L'empatia sanitària és el major acte de solidaritat social que es pot tenir amb un pacient i la seva família i s'ha convertit en la primera demanda que fan els crònics a tot el personal de la salut. De tot açò, senzillament, en diem progrés.
