Per què toquen?

Pep Mir26/03/16 0:00

Hi ha comportaments humans que em posen nerviós. Un és que es toqui el que no toca tocar. A l'exposició de dinosaures de Maó infants consentits per adults i adults que actuen com infants tocaven tots els exemplars. Per què? No són seus, hi havia cintes que delimitaven els espais, saben que es poden fer malbé, i que altres ja els han tocat. Per què toquen?

Cada cosa té la seva distància adequada. Vostè no abraça ni pessiga la galta d'una persona que acaba de conèixer. Es toca en funció del nivell de confiança i intimitat (o alegria etílica). Vulnerar aquest principi genera incomoditat. Amb les coses, igual. Si m'acabo de comprar un iPhone i te l'ensenyo, per què l'has de tocar? Tens els ulls als dits?

Pel que fa a les distàncies també es juga amb hipocresia i conveniència. Amb el mateix líder que abans de la derrota electoral era un imant per als PPropis, entusiasmats per una mitomania rància i l'opció d'anar amunt a les llistes, ara es marquen distàncies perquè ja no toca poder.

En el tema de la directora de l'Ibavi i similars, la distància entre els consellers insulars del PSOE i els seus socis de Podemos i Més és realment menor que la distància amb alguns dels seus companys de partit. Per això la crisi de govern ara és improbable i la del PSOE, crònica. El tema dels càrrecs de confiança a dit s'arregla ràpid: dotze anys com a màxim de sou en qualitat de polític. Toca el que toca. I prou. L'experiència se sobrevalora de forma retorçuda i interessada.

Javier Ares compra bicicletes en la distància llarga perquè no en troba en la curta. No les ha pogut tocar abans. Ascome es brinda per evitar-ho. Si estableix el servei de mediació comercial per a tothom, jo m'hi apunto: també he hagut de comprar fora coses que sorprenentment a Maó no he pogut tocar abans. La manca d'oferta a la distància curta és una realitat. Ho toco.