TW

Aquesta setmana hem tingut el Dia Nacional de l'Atenció Primària. A l'ambulatori, però, ningú va dir-me res. Tal vegada no ho sabien, tal vegada ja sóc part de l'oblit.

És possible l'oblit en l'Atenció Primària? Vaig sentir que hi havia algú a la sala d'espera, i encara faltava una bona estona per a les 3. Vaig obrir la porta i vaig veure un nen de pell bruna, la motxilla a l'esquena, la mirada plorosa, la mare que em demana atenció mèdica perquè el nen plora de mal d'orella. La infermera va donar-li la dosi de l'analgèsic, després vaig veure el nen i de seguida tornava a escoleta. Estic segur que ja no tenia mal d'orella en arribar a classe, i estic segur que en arribar a classe ja no se'n recordava, de nosaltres. Sí que és possible l'oblit en Atenció Primària, i és benvingut. Als ambulatoris d'Espanya hi ha gairebé 35.000 metges amb una situació laboral estable, però aquesta quantitat supera els 47.000 si es consideren els metges interins, eventuals i d'urgències d'Atenció Primària. Diuen que hi ha prop de 40.000 polítics que són càrrecs de confiança, persones designades per al càrrec públic sense una convocatòria prèvia per escollir-ne el millor, i no els demanen cap formació. Quant als pediatres, n'hi ha gairebé 6.500 amb plaça laboral estable, però en haver-hi més places de pediatria que pediatres titulats, hi ha un 25% de places de pediatria a càrrec de la qual hi ha un metge de família o un metge general amb prou solvència en pediatria. Entre diputats, senadors, parlamentaris autonòmics i alcaldes hi ha més de 10.000 persones que cobren de la butxaca pública. Aquests sí que van ser escollits mitjançant una convocatòria, però a cap dels quals ningú va exigir-los una determinada formació personal o professional per assumir la feina per a la qual són escollits. L'Organització Mundial de la Salut considera que la plantilla de metges d'Atenció Primària d'Espanya és un personal envellit perquè dos de cada tres professionals tenim més de 46 anys. També afirma que és un personal mal pagat perquè som dels més barats d'Europa. Cada any, a l'Atenció Primària s'atenen milions de consultes mèdiques, i milions de consultes a urgències d'ambulatori, i totes són ateses amb una persona amb formació professional. Ara, és possible l'oblit en l'Atenció Primària? En el Dia Nacional de l'Atenció Primària m'hauria agradat que algú me'n digués alguna cosa. Cap al final de la jornada laboral, però, vaig quedar pagat i ben pagat perquè un parell de germans, diferents i alhora semblants, van deixar-me una foto. No sabien de l'efemèride, o no van dir-me'n res, però van tenir un gest ben valuós, encara que prou sé que només és de valor sensible. Ara, l'oblit no sembla tan probable a l'Atenció Primària. Vull l'oblit de la malaltia, i el record del malalt. 2 Hi ha una altra mena d'oblit a l'Atenció Primària. És un oblit colpidor, un oblit que fa mal, un oblit que no l'hem d'oblidar. És el oblit del polític, d'aquell que cobra igual, tant si fa la feina com si no la fa; d'aquell que cobra igual, tant si fa una bona feina com si fa la contrària. El temps va passant i els polítics deixen ben a la vista que, tot i cobrar el sou, no tenen prou solvència ni personal ni professional per sortir-se'n. D'això tothom en parla, jo no en diré res més. Només diré que les retallades, tan criticades per la contra, encara hi són. Ben poc d'això que van retallar ha tornat enrere. Aquest és un oblit deliberat, fet a posta, no és per tant un oblit. Res d'això, però, farà que hom deixi de donar-li l'analgèsic al fiet que plora. Ben al contrari: farem feines ben fetes! I el dia que sigui oblit, ben pagat estaré perquè de fotos, en tindré el calaix ben ple.