A un dels cursos en què em vaig inscriure per treure profit de la meva jubilació hi assisteix un home que és un romàntic acabat. Aquest company d'escola es major que jo; voreja la setantena. No és massa afavorit, mesquí i està força delicat de salut. El seu berenar -fem les classes al matí, en una cafeteria- l'acompanya sempre d'un còctel de 10 o 12 pastilles diferents. Però, abans de venir, ja ha enviat un poema d'amor a cadascuna del munt d'amigues que ha fet per mitjà d'una xerxa social i, quan arriba al bar, el primer que fa és llegir-nos-els. Amb alguna o algunes d'elles ha quedat algun capvespre per conèixer-se personalment i, segons ell, en qualque cas no ha mancat el fiing i també l'aventura. El meu condeixeble és casat i ben casat, d'aquells que duen la dona a Montserrat i passa el Cap d'Any a l'hotel del Monestir. Però tots aquests contactes li donen vida.

La conducta del meu company m'ha fet pensar en la dependència que tots plegats tenim de les xerxes socials i en la poca intimitat i confidencialitat que aquestes ens ofereixen. Amb l'excusa de garantir-nos un bon nombre d'amics o seguidors, espien quins són els nostres gustos, les nostres aficions, les nostres activitats principals i ves saber quin ús en fan de tot açò. Jo mateix vaig donar-me d'alta, ja fa un temps, a una d'elles per tal de prendre part en un debat d'un programa de televisió que m'interessava. En un no-res, vaig començar a rebre informació sobre blogs d'advocats d'arreu de l'estat, de sindicats de justícia i fins i tot d'algun il·lustre i apreciat col·lega d'aquestes planes d'opinió d'«Es Diari». Ho sabien tot de jo; em tenien ben controlat! El meu telèfon no aturava d'enviar-me piulades a qualsevol hora del dia i de la nit i vaig haver d'acabar eliminant l'aplicació en qüestió.

Darrerament, hem pogut rebre la notícia que una d'aquestes maneres de comunicar-se a través de les noves tecnologies i per mitjà de missatges curts de text -la que va substituir els tradicionals sms dels mòbils i que permet adjuntar arxius d'imatges i, fins i tot vídeos- ha reforçat les seves mesures de seguretat i afirma que, ara, les converses entre els qui l'empram queden restringides als interlocutors amb els quals volem posar-nos en contacte, ja sigui individualment o en grup. Pel què sembla, tanta deferència i preocupació pels seus clients és deguda a que a aquesta empresa líder en el sector li han sortit competidors que, inicialment, tenien molt manco usuaris que ella però que, poc a poc, han anat augmentant la seva influència. Ara bé, podem refiar-nos de veritat d'aquesta pretesa confidencialitat? La cosa està per veure i l'haurem de comprovar en el futur.

Quan les xerxes socials van fer la seva aparició en aquest món semblava que els qui les emprarien serien només els joves, per la facilitat que fan palesa cap a les noves tecnologies. Però, cada vegada més, els adults i, especialment, la gent major, s'hi adhereixen o s'hi troben adherits sense que ho haguessin pretès mai. Us contava, en iniciar l'article, el cas del meu company de classe. I un conco meu em preguntava l'altre dia, tot prenent cafè, si sabia com funcionava això del faceboc (ell m'ho va pronunciar així). Resulta que un grup d'ex-alumnes de l'escola de secundària on ell, de jovenet, va cursar els seus estudis de comerç l'hi havien afegit i ara havia rebut una petició d'amistat que venia precisament de Menorca i no sabia com contestar-la perquè li demanaven una contrasenya o quelcom semblant.

Uns altres grans consumidors d'aquesta nova manera de relacionar-se són els nostres polítics. Molts d'ells eviten les rodes de premsa i compareixences públiques, perquè prefereixen comunicar-se i entrar en contacte amb els seus conciutadans per mitjà de tuits que ves a saber qui els hi escriu. La societat espanyola sembla abocada a unes noves eleccions el mes de juny, si abans no hi ha un acord de darrera hora entre els dos grans partits de l'espectre parlamentari. En el cas de que aquestes eleccions haguessin de celebrar-se, tothom es mostra partidari d'una campanya «el més reduïda possible per tal de no cansar els electors». Si us he de ser sincer, jo fóra partidari de suprimir-la en la seva totalitat. Qui tengui interès en saber el què diu o pensa aquest o l'altre, que engegui el seu telèfon mòbil i entri a l'aplicació corresponent. Allà trobarà tota la informació que desitja i podrà assistir a un espectacle constant de retrets i contra-rèpliques dels uns i dels altres i, també, dels qui fan broma de tots plegats.