‘Brexit’

Encara no m'ho explico i he recorregut al més gran dels seus, per entendre quelcom. «Ser o no ser, aquesta és la qüestió: si pensa amb més noblesa qui suporta dards i fonades d'ultratjant fortuna, o aquell que s'arma contra un mar de penes i amb les armes s'hi oposa per finir-les. Morir, dormir: res més. I dir que acaben amb un son les tristors i els mils encontres dels quals la carn és natural hereva,és una fi que desitjar caldria devotament. Morir, dormir. Dormir!... Qui sap si somiar!... Vet aquí el tràngol; perquè els somnis que habiten en el son de la mort --un cop ja ens hem desprès d'aquesta pell mortal—ens imposen respecte. És aquest pensament, que dóna a la calamitat una vida tan llarga, perquè, si no, ¿qui podria aguantar les fuetades i les burles d'aquests temps, l'insult de l'opressor, l'ultratge del superb, el sofriment de l'amor menystingut, la lentitud de la justícia, la impertinència dels poderosos, i el desdeny que el mèrit pacient rep dels indignes, si pogués ell mateix saldar el seu compte amb una simple daga? ¿qui en posaria el pes amb queixes i suors durant tota una vida extenuada, si no fos per la por d'alguna cosa més enllà de la mort? La mort, aquest país no descobert, que no permet tornar de les seves fronteres a cap dels viatgers, que confon la voluntat i fa que suportem els mals presents més que anar cap a uns altres que ens són desconeguts. Així la consciència ens fa covards a tots».