Sembla que no és moment per parlar del virus Zika perquè els Jocs Olímpics de Róo de Janeiro, al Brasil, ja són a tocar. Però jo en parlaré, perquè hi posaran remei si se'n parla.
El virus Zika provoca una malaltia que es diu zika. Ens diuen, tot i que no és moment per parlar-ne, que la malaltia provoca una alteració greu al cap del fetus quan afecta l'embarassada durant les primeres setmanes de gestació. Això és ben cert, però només n'és una versió lleugera.
Zika és un problemade gran magnitud, i més aviat fàcil de controlar. La magnitud va fer-se'n palesa l'any passat a Recife, Brasil, quan van observar que naixien molts, una quantitat inesperada de bebès amb el cap més petit del que és normal. Se'n diu microcefàlia, i també implica que hi ha menys cervell. Hi ha, per tant, alteracions greus per a tota la vida de l'infant.
Ni el virus Zika, ni la malaltia zika, ni la microcefàlia no són coses noves per a la ciència. El que és nou és que ara se sap, amb tota certesa, que el virus provoca aquesta forma greu i terrible de microcefàlia, i que la situació és epidèmica, és a dir, hi ha força més casos dels que hom pot esperar.
A la ciutat de Recife i als voltants hi viuen gairebé quatre milions de persones. Després de Sao Paulo i Río de Janeiro, aquesta és la zona més densament poblada del Brasil. Entre 2010 i 2014, en aquesta región hi havia prop de 150 casos de microcefàlia per any. Però en 2015 en van tenir 4.783. És una epidèmia, una catàstrofe.
Les investigacions van portar-los ràpidament a entendre que aquests nous casos de microcefàlia tenien relació amb el virus Zika. Aquesta relació és ara inqüestionable, i no és bo d'amagar-la. És bo que tothom en sàpiga i en parli. D'aquesta manera, en saber el què, tothom que tingui el mosquit a prop de casa farà feines per controlar el mosquit que transmet aquesta malaltia.
Hi ha experiència. Ja se sap com controlar el mosquit transmissor d'una malaltia en l'ambient urbà, i això és el que fan, des de fa mesos, a Recife i d'altres regions del Brasil, i en d'altres païssos d'Amèrica del Sud. És una batalla contra un mosquit. És fàcil de guanyar si tothom en pren part.
Revistes mèdiques del més alt nivell informen sobre les característiques de la malaltia, i en especial sobre les lesions que s'observen al cap dels fiets nascut de mares que van patir la malaltia durant els primers mesos de la gestació.
Quan afecta una embarassada, la malaltia provoca malestar, sensació gripal, una mica de febre i a la pell una erupció que no sembla res. Al mateix temps, el virus afecta el desenvolupament del cap del fetus, però no ho fa tot d'una sinó unes setmanes després.
Afecta el cap fetal d'una manera ràpida, i el mal que li provoca és terrible. El cap queda petit perquè ja no continua el desenvolupament normal, queda per sempre més aturat en aquest punt. I dins d'aquest cap petit hi menys cervell.
Un seguit de ressonàncies magnètiques fetes a fiets nascuts a Recife amb microcefàlia per zika han estat publicades ara fa un mes al «The New England Journal of Medicine», i deixen ben a la vista que el mal que fa el Zika al cervell fetal és una catàstrofe. Aquest mal no té cura, ni perspectiva, ni cap esperança de res.
Un mes i ja tenim els Jocs Olímpics. No es tracta d'alterar els Jocs, sinó d'aprofitar-los per tal que es prengui plena consciència d'un problema sanitari molt important, la solució del qual és a l'abast de les mans. És bo que se'n parli, i el tema no són els Jocs, sinó els fillets.
Estic segur que el mosquit, i la malaltia en conseqüència, es podran controlar tot aprofitant la condició mediàtica dels Jocs. Però serà gràcies a la feina minuciosa i responsable de moltes persones anònimes que el mosquit quedarà fora de joc.
