TW
0

El victimisme és un recurs per eludir responsabilitats. La practiquen els fillets («el mestre em té mania»), l'exploten els adolescents («però és que...») i alguns adults en fonamenten la seva vida. En política, habitualment és propi dels nacionalismes, però tots els partits l'empren. Els de l'oposició sobreactuen el victimisme quan es relaten inversions o pressupostos, mentre que el company de qui comanda l'oblida, suavitza o calla.

L'últim episodi ha estat el Verge del Toro. No crec que la senyora Francina Armengol es despertés dimarts amb la idea de marginar els potencials usuaris de serveis sociosanitaris de Menorca (que som tots). A vegades el victimisme és justificat (ser poquets ret poc a les urnes), però no crec que ningú tengui una conspirativa voluntat predeterminada de fer-nos la punyeta. El victimisme territorial té quelcom de provincià i reduccionista. Qui ens ha de voler fer mal perquè sí? Una altra cosa és l'indubtable centralisme i la incomprensió des de la llunyania.

Noticias relacionadas

El més preocupant de l'absència del Verge del Toro en el discurs d'Armengol és que té unes raons fonamentades (precisament en els castigats fonaments de l'edifici, tot i que veus autoritzades qüestionen aquesta versió)i també que va suposar la no aparició de cap inversió alternativa. Voler trobar la solució a la manca de places sociosanitàries a l'Illa a les habitacions del vell hospital ens està endinsant a un camí molt enrevessat, sense que ni tan sols puguem assegurar ara mateix que la direcció escollida és viable.

Si resoldre el problema sociosanitari a Menorca és realment urgent, cal assumir ja alternatives cent per cent factibles a la reforma de l'hospital, que presenta una complexitat política, administrativa i arquitectònica majúscula. Si no ho feim, esteim abocats, en el millor dels casos, a una demora gegantina, a ser unes víctimes reals de tot aquest debat llarg i ple de dubtes amb fonament.