Al llarg de la història, nombroses zones del món que es trobaven a la vorera del mar, han patit l'arribada de tsunamis. De cop, ones de dotzenes de metres d'alçada entren a la costa terrestre i ho malmeten tot. Aturar un tsunami no sol estar a les mans de qui el pateix, però, si és possible preveure'l -com s'ha pogut fer en moltes ocasions-, llavors es poden disminuir els danys.
A Menorca fa més de 20 anys que s'alcen veus demanant la protecció efectiva de la posidònia, una planta terrestre que va tornar al mar i que, a la Mediterrània, representa un dels ecosistemes marins més importants. A més de ser bressol de moltes espècies, a la posidònia s'hi crea la major part de la matèria que després formarà l'arena de les platges.
Alguns tipus d'abocaments al mar poden afectar la posidònia. Com les aigües mal depurades o la salmorra que es deriva de les dessaladores. Si el vessament arriba a alterar prou el medi, per terbolesa, excés de nutrients o elevada concentració de sal, la posidònia se'n ressent.
També pateix molt a l'estiu, quan la gent poc responsable hi llença les àncores de les embarcacions i arrabassa metres de tiges que han tardat molts anys a crear-se. No fer cas a les prohibicions ambientals de vegades té efectes molt controvertits, com ho hem vist aquesta temporada amb l'àncora que va rompre el cable submarí que ens uneix elèctricament amb Mallorca, que ha significat una crisi de vàries setmanes a ple estiu.
Ens hem d'esforçar, com és lògic, en depurar bé les aigües, controlar la salmorra (el dia que comenci a usar-se la dessaladora) o vigilar el fondeig d'embarcacions, però hi ha un tsunami que està arribant i que pot afectar la posidònia de manera irreversible. Es diu canvi climàtic, i ja ha començat. Quan la temperatura del mar supera els 28 graus, la posidònia comença a morir-se. Ara això passa de manera puntual i hi ha una recuperació natural. Però la temperatura està augmentant i els anys calents seran més abundants.
En les previsions dels científics, si no actuam per a frenar el canvi climàtic, al 2060 la posidònia pot haver patit l'extinció funcional a la Mediterrània. I això vol dir que aquest mar i el seu litoral canviarien de manera molt dràstica. Podem reaccionar davant l'onada gegantina que ja sabem que s'apropa, o dissimular i esperar que emparin la devastació els que vénen darrere.
Una cosa similar passa amb els efectes de la pressió humana sobre l'Illa. A Menorca s'ha treballat molt, i amb bastant d'èxit, per a disminuir desenes de milers de places turístiques previstes, per a impedir noves urbanitzacions de costa o salvaguardar el sòl rústic de l'escampada d'habitatges que afecta altres territoris propers.
Menorca va aconseguir també la declaració de Reserva de Biosfera per a fer l'aposta de buscar un model de desenvolupament que no passés per la depredació sense límits. Ara tramita la declaració de la Menorca talaiòtica com a Patrimoni de la Humanitat. Hi ha empresaris que empenyen iniciatives interessants per a no dependre tant del turisme de sol i platja. Hi ha una predisposició molt gran cap a la conservació de l'Illa.
Però el tsunami de la massificació turística ha fet notar els primers efectes. Aquest any hem superat considerablement les xifres anteriors en nombre de turistes i això es detecta a diverses variables. Entre d'elles, el nivell de satisfacció dels propis turistes ha baixat. També el de molts residents.
Potser és l'hora d'abordar la reconversió dels quasi obsolets apartaments d'algunes urbanitzacions, o les places dedicades al tot inclòs que, a força de deixar fora de l'Illa la major part dels beneficis, ofereixen una rendibilitat a la comunitat que difícilment pot compensar els costos que generen els serveis que oferim a tanta gent en forma d'abastiment d'aigua, recollida de residus, neteja de litoral, manteniment de vials, etc. Potser és l'hora d'assegurar-se que la propaganda turística que feim no es tradueix en més pressió el juliol i l'agost.
D'altra manera, l'onada de turisme massificat pot passar per damunt dels esforços, la sensibilització i les planificacions que s'han fet fins ara.
A Menorca ens toca prendre mesures per a intentar reconduir els efectes negatius dels tsunamis que ens arriben. Toca actuar localment a partir d'una visió global. Fer coses sempre és més difícil que anomenar-les. Potser per això diuen que és més fàcil estimar a la humanitat en general que al teu vesí.
