El meu amic Benet em va demanar que escrivís sobre la taxa dels seixanta euros. Només al meu voltant, pocs dies després, la xifra ja era de cent vint, cent vuitanta, dos-cents...
Rep la carta del Ministeri d'Hisenda, la proposta de resolució, l'acord d'alteració, el document per formular l'ingrés, el termini que disposa, les conseqüències de no fer-ho i/o la possibilitat de presentar recurs. En Benet desconeixia que tenim l'obligació de comunicar al Cadastre qualsevol fet dels nostres immobles que puguin representar una variació del seu valor. Diuen, que té la finalitat d'aconseguir la concordança entre la descripció i la realitat de la vivenda. Ningú ho fa, pensem que l'anàlisi del sol i la construcció s'automatitza cada 10 anys o amb la corresponent concessió de la llicència municipal. De fet, la seva petita obra, va succeir abans de que ell comprés l'habitatge.
Quotidianament, els escrits d'Hisenda, fan por. Però s'ha de dir, el cadastral de Montoro dóna fruits. Sigui per immobles majors, noves construccions, canvis d'ús, piscines, o petites reformes, el departament ha propiciat més de 1,69 milions en tot l'Estat. Me l'imagino lupa en ma, a l'avió, al dron, per satèl·lit... amb cara d'inspector fent rascar la butxaca dels obrers. És la doctrina de la taxa, jo inspecciono, i tu pagues. Clar, Espanya necessita 5.000 milions el 2017 per complir amb Brussel·les. I, com sempre, ho pagarem els mateixos. Què no ens passi res.
