Diuen que s'ha d'actuar amb el cap fred i el cor calent. Els adolescents tenen un volcà al cor i un cervell tebi. Ha de ser així. Amb el pas dels anys, algunes flames del cor s'apaguen i el cervell es va refrigerant. Quan la temperatura de cocció escolar del cervell dels joves ha baixat per sota de la decència, el seu cor ha entrat en erupció. Docents i famílies segueixen de moment a temperatura ambient, esperant tal vegada que algú encengui la foguera. Per altres coses el brou ha bullit fort.
Des d'un despatx climatitzat es juga amb el temps. Hi ha qui creu que amb el comandament a distància pot alterar la sensació tèrmica. La pròpia i la dels altres. Que passin dues setmanes. A veure si així s'escalfen els termòmetres i es refreden els ànims. Els arguments de la Conselleria són freds. Números, terminis, herències polítiques, tecnicismes, i uns pressupostos gelats que no permeten grans inversions. A les aules, no. I no és cosa d'ara. Fa dècades. La glaciació educativa ve d'enfora.
Amb la mateixa fredor, qualsevol pot comparar el que es gasta en això i el que es gasta en allò altre. Fa encendre la sang. Les infraestructures educatives són un tòrrid desert pel que fa a modernitat i prestacions. El problema no és una borrasca, no és un fenomen meteorològic. És un problema climàtic, estructural. Les sigles ocupen titulars i pancartes (TIL, LOMQE...). El focus de calor està mal col·locat. El problema real és als números, als euros. Sobren anys a les fredes parets i falten docents a les atapeïdes aules.
Jesús Calleja va insinuar a tota l'Espanya televisiva que a l'Illa cada diumenge menjam caldera de llagosta calenteta, quan les calderes dels dies i espais lectius les tenim avariades, frígides. Això, o que algú interpreta de forma molt errònia la conveniència d'imitar el model educatiu dels freds països escandinaus.
