Dimarts passat, dia de Sant Antoni, va tenir lloc al Senat la cinquena Conferència de presidents autonòmics de l'Estat espanyol. En aquesta ocasió, el màxim responsable del govern de la Generalitat, Carles Puigdemont, no hi assistí, com tampoc ho va fer el lehendakari basc. L'absència del president català ha estat molt qüestionada, tant fora com dins del Principat, i més tenint en compte que altres antecessors seus, com Pasqual Maragall, José Montilla i Artur Mas, sí que hi havien anat. Puigdemont i els seus col·laboradors més directes han justificat la no presència catalana amb l'argument de que la conferència no té, en ella mateixa, cap poder de decisió; que consisteix, només, en un «paripé», i que la Generalitat, des que ha iniciat el seu procés cap a un referèndum d'autodeterminació, es troba, en un estadi diferent que requereix, en tot cas, d'unes negociacions bilaterals amb les autoritats espanyoles.

El cert és que un dels pocs acords d'aquest fòrum autonòmic fou la creació d'una comissió que debatrà i decidirà (sembla ser) sobre els temes relatius al finançament de les comunitats i que estaria integrada per 17 experts, nomenats, cadascun d'ells, per l'administració territorial respectiva. Catalunya ja ha avançat que tampoc no enviarà cap representant perquè formi part d'aquesta comissió i ha deixat entreveure que la persona designada per les Illes Balears, el menorquí Guillem López Casasnovas, ja és algú del seu grat i de la seva màxima confiança. I no és gens estrany, perquè el catedràtic d'Economia ciutadellenc, i conseller del Banc d'Espanya a proposta dels grups parlamentaris catalans a les Corts espanyoles, resideix a Barcelona i coneix molt bé la problemàtica financera del Principat.

EN AQUEST SENTIT, crec que l'executiu que presideix Francina Armengol ha pres una decisió del tot intel·ligent, perquè, en el fons, la visió que Balears i Catalunya puguin tenir del repartiment del pastís dels recursos que haurien d'anar a parar a les autonomies ha de ser forçosament idèntica. L'una i l'altra es troben en els llocs segon i tercer (al darrere de Madrid, mireu per on) del rànquing de les comunitats que més aporten a les arques estatals i, en canvi, no reben les assignacions que correspondrien a aquest esforç econòmic, degut a una pretesa «solidaritat» entre territoris. Per açò, ambdues defensen –com el mateix López Casasnovas- el principi d'ordinalitat, que consisteix en que cada autonomia estigui, en el moment de la distribució del finançament que prové de l'Estat, en el lloc que li pertoca per la seva riquesa i capacitat fiscal.

Guillem López Casasnovas ha afirmat, en unes declaracions a la televisió pública catalana, que ell, en l'esmentada comissió d'experts, representarà les Illes, que és «allà on jo vaig néixer». Però això no lleva que la bona entesa que hores d'ara regna entre Catalunya i Balears i que es reflecteix, entre d'altres, en el retorn illenc a l'Institut Ramon Llull i en nous convenis de reciprocitat a nivell de mitjans de comunicació audiovisuals, sigui del tot lloable. S'han acabat, per fortuna, els temps de les reticències, quan no de la catalanofòbia d'alguns anteriors ocupants del Consolat de Mar. Ja no tenen cap sentit dites populars com aquella de «català, si no te l'ha feta, te la farà». I, també val a dir-ho, els mateixos habitants del Principat hem abandonat l'actitud paternalista i gairebé colonitzadora de fa unes quantes dècades. Ara es tracta de fer feina plegats, tot respectant, per descomptat, la personalitat de cadascú i la seva autonomia, real, en la presa de decisions.

EN QUALSEVOL CAS, ja veurem en què acaben els treballs i les resolucions d'aquesta comissió d'experts i quins són els criteris que empren hora d'adoptar-les. El representant de les Illes s'ha mostrat un poc escèptic, en l'entrevista televisiva a la que he fet referència. López Casasnovas sospita que en el nomenament de la resta dels seus col·legues prevaldran els motius polítics per damunt dels tècnics. Tampoc no veu massa clar que siguin o que vagin a ser només ells els qui prenguin les decisions. Però la qüestió és que, gràcies a l'insigne figura d'un menorquí, d'un ciutadellenc, Catalunya estarà també present quan a Madrid reparteixin les garrofes. Quan jo estudiava Dret administratiu a la facultat, hi hagué una definició que em copsà, que m'arriba d'una manera molt particular. Era la de "representar": "hacer presente lo que está ausente". I, en aquest cas, qui millor ho podria fer que Guillem López Casasnovas?