Fa pena veure el camí que estan agafant els pobles. M'havien explicat, i jo hi confiava, que la victòria de la democràcia era l'evolució dels drets humans, l'eficàcia i la bondat del seny i de la raó. I que aquests valors, ens esperaven en la cantonada.
La justícia, tristament, costa de comprendre. Com les serps quotidianes que fan veure que fan feina, i realment es repengen d'altres. Els qui ni saps com hi arriben, però hi són. I els incansables, entregats, que a la mínima se'ls mengen. Se'ns hauria de mesurar amb la mateixa mida, en drets i deures.
He recordat la sentència que va dictar el rei Salomón en aquell cas del fill reclamat per dues mares, que ordenava tallar per la meitat el nadó i entregar-ne la meitat a cada dona. Aquesta parèmia injusta, provocava que la mare autèntica renunciés als seus drets en favor de la mare farsant, demostrant el vincle matern en un moment en què la prova de l'ADN no existia.
Pensava que els jutjats dictaven decisions justes i grates per millorar el conjunt de la societat. Les que serveixen per condicionar el món per fer-lo més habitable, més prudent, més igualitari i solidari, tot vetllant perquè es compleixin les normes i no perjudiquin a la societat. El model que reconeix les bones accions i les bones causes. Mireu com s'ha pronunciat el cas Nóos. Vaja lliçó.
I llavors apareix la imminent entrada a la presó d'un jove maonès, injustament jutjat i condemnat 3 anys. Quan ja és el desconsol.
