Crec recordar, tot i que no ho he trobat en els meus arxius virtuals, que, en alguna ocasió, ja havia escrit un article en el que establia un paral·lelisme entre els dos Sergis de l'esport menorquí. Millor dit, entre dos esportistes nascuts a Menorca, que duen Sergi per nom i que estan triomfant i causant impacte, al més alt nivell, fora de l'Illa: Sergi Llull i Sergi Enrich. Sempre que puc, intento no repetir els temes ja emprats en les meves col·laboracions periodístiques, llevat de determinades qüestions polítiques que, per desgràcia, hem de mencionar una i altra vegada. Però en aquest cas, l'evolució professional tan positiva i l'excel·lent temporada que el base-escorta maonès i el davanter ciutadellenc estan duent a terme han fet que no hagi pogut evitar tornar-m'hi a referir.
Ningú no em podrà negar que si, hores d'ara, el Real Madrid de bàsquet està comandant amb força en totes les competicions, tan espanyoles com europees, és degut, en gran manera, a l'esforç i a l'encert d'en Sergi Llull. Jo encara us diria més; si el jugador menorquí no vestís de blanc, el Madrid seria un equip vulgar i no obtindria tants títols. Però Llull, açò, no ho pot permetre. Ell té molt clar que aquest és el club dels seus amors i, quan van mal dades, s'erigeix en el dominador de la pista i és el més resolutiu en el llançament a cistella. I fa capgirar qualsevol resultat advers. He llegit que allà, a la capital de l'Estat, se'l compara amb Sergio Ramos i que, a en Llull, aquesta afirmació no el desagrada gens. Sergi Llull no deixa de rebre ofertes de l'NBA –la més recent, la de Houston-, però ell els fa esperar, perquè no vol rompre el seu compromís amb l'entitat madridista, que arriba fins el 2021, i perquè sap que el seu club, la seva gent i els seus companys el necessiten.
Fins ara us he parlat d'una figura consolidada, que forma part, des de ja fa alguns anys, de l'elit de l'esport mundial. Ara bé, el progrés que, en els darrers mesos, ha fet palès el futbolista de l'Eibar Sergi Enrich és encara molt més lloable i sorprenent, atès que el davanter de Ciutadella no es troba, si més no fins ara, al mateix nivell que el seu homònim maonès. Enrich juga, això sí, a la primera divisió del futbol espanyol i ho fa en un equip, l'Eibar, que es manté, des de fa més de dues temporades, en aquesta categoria, i es troba ben a prop d'accedir a les places que permeten participar en les competicions europees. El club guipuscoà pertany a una vila de poc més de 27.000 habitants. I el ciutadellenc ha fet història a Eibar perquè dissabte 25 de febrer, en marcar el tercer gol de l'equip blaugrana basc davant el Màlaga, es convertí en el màxim realitzador de l'entitat guipuscoana dins la màxima categoria, amb un total de 19 dianes, 10 d'elles aconseguides aquesta mateixa temporada, entre la Lliga i la Copa.
Sergi Enrich es troba, actualment, en la millor edat per a un futbolista. L'endemà del partit contra el Màlaga al que abans he fet referència, va complir 27 anys. La seva trajectòria professional ha conegut clubs com el Mallorca, el Recreativo de Huelva, l'Alcorcón o el Numància. Però és en aquesta segona temporada a l'Eibar on la seva qualitat està sent més reconeguda i dóna més fruits. Enrich és un davanter d'àrea, força resolutiu, com hem pogut veure. Els seus gols han donat molts punts a l'equip al que pertany, però també les assistències que facilita als seus companys. En el darrer mercat d'hivern, el Fulham de la premier anglesa estigué disposat a fer-se amb els seus serveis. Però Sergi Enrich (com Llull amb el Madrid) ha romàs, de moment, en terres guipuscoanes.
Els nombres i l'evolució de Sergi Enrich l'estan fent creditor a un espai en la davantera de la selecció espanyola de futbol. Els darrers responsables d'aquest combinat estatal –tant Vicente del Bosque com ara Julen Lopetegi- han tingut seriosos problemes hora de trobar un 9 indiscutible en les seves alineacions. Crec que fou l'antecessor de tots dos, el desaparegut Luis Aragonés, qui afirmà que «España es un país con 37 millones de seleccionadores». Us puc assegurar que aquest no és el meu cas però, pel que estic seguint de les competicions estatals, em semblaria d'allò més just que Sergi Enrich fos cridat en la propera convocatòria de la roja. Ell ja fou internacional sub 19 i ara només li resta fer el salt fins a l'absoluta.
En qualsevol cas, els menorquins amants de l'esport poden estar orgullosos d'aquests dos Sergis que tan bé els representen a l'altra banda de la mar.
