«Un acto de justicia es fundamentalmente un acto de justicia». Amb aquest enunciat redundant despatxava el ministre d'Informació i Turisme Pío Cabanillas Gallas la pregunta d'un periodista durant la roda de premsa posterior al Consell de Ministres en què el govern espanyol «tenía conocimiento» de la sentència de mort a Salvador Puig Antich. Era divendres 1 de març de 1974 i el Caudillo, tot i el seu Parkinson galopant, no tenia tremolor en signar els seus lúgubres enterados. La justícia era llavors... allò que es desprenia de l'article 867 del Codi de Justícia Militar. Per a alguns sí; per a tots els qui consideraven que Franco no era un dictador assassí sinó un salvapàtries por la gracia de Dios. Són els mateixos que s'han negat reiteradament a anul·lar les sentències del consells de guerra franquistes i a retre un reconeixement i una justa reparació de les víctimes del franquisme, i també de la figura del president de la Generalitat Lluís Companys. Cal deduir que per a la justícia espanyola actual l'assassinat de Companys fou legal, igual que els de milers de republicans? En democràcia, no.
De rebot
La llei i la justícia
30/03/17 0:00
También en Opinión
- Hospitalizado un menor tras caer de un tercer piso en Ciutadella
- El Menorca Music Festival revela parte de su cartel: Melendi, La Oreja de Van Gogh...
- Crecen los particulares que alquilan sus coches en Menorca para enfado de los 'rent a car'
- Castell Menorca, solidaridad doble con sus abarcas
- Los propietarios de Binibèquer Vell activan este miércoles la reducción del horario de visitas