Qui és bon metge?

Si li fem la pregunta a un metge dedicat, no a l'assistència de pacients sinó a la gestió sanitària, dirà: «El bon metge és qui assoleix els objectius de la cartera de serveis»

Però si li preguntem a un pacient adult, o a la mare o el pare d'un pacient de pediatria, la resposta més probable serà: «El bon metge és el metge amb empatia, honest i sincer, que escolta i que és compassiu i amable, i comprensiu»

És a dir, és el pacient qui millor defineix el bon metge, perquè valoren això que en diem la professionalitat.

En un temps marcat per la foscor més cridanera, i per les coloraines més enganyívoles, la professionalitat d'un metge, o de qualsevol altre professional, o de qualsevol altra persona, és això que més es necessita.

Hem de valorar, o revalorar, o revifar, per mantenir la dignitat de la persona humana, els valors de la professionalitat. És l'actitud per desenvolupar amb virtut allò que s'ha de fer. És una actitud que neix d'una vocació i que mira de trobar l'excel·lència.

La professionalitat en medicina és això: un conjunt d'obligacions ètiques que no passen de moda, que conserven el seu gran valor més enllà de les vicissituds del moment. Conserven valor tot i les imposicions del gestor. O de l'excessiva especialització, que duu el metge a la condició de tècnic, un bon tècnic però limitat a un espai estret on no sembla haver-hi persones.

Aquests tècnics són necessaris, però només quan siguin necessaris, i això no és el dia a dia. Necessitem un bon tècnic en certes consultes, i necessitem metges per al dia a dia, persones que en sàpiguen i que vulguin saber-ne més, i que ho diuen. I que s'equivoquen, i ho admeten.

2 La professionalitat, és a dir, el bon metge, queda definit per conceptes com ara la benevolència, la sinceritat, el respecte envers l'altre, la integritat humana, l'honestedat, honradesa. I la compassió, l'empatia, la voluntat d'acompanyar. És clar que ha de saber la matèria i que ha de tenir les habilitats que hi calgui aplicar.

Així, conceptes com ara la vocació, l'excel·lència, la virtut i l'ètica són tan importants i decisius com el coneixement i les habilitats mèdiques. I ho són tant per al pacient, és a dir, per a desenvolupar la feina a la qual el metge és cridat, com per als col·legues.

Efectivament, més enllà del currículum hi ha això que en diem el currículum ocult. És el conjunt d'actituds que transmet el metge a les persones de l'entorn: col·legues, pacients.

Aquest currículum ocult és inexcusable, és prou evident, és fàcil de veure. Fa de model en positiu, o en negatiu, i per tant assoleix transcendència perquè es fa decisiu.

El bon metge ensenya sense voler un bon currículum ocult, que inspira confiança. El mal metge, en canvi, ensenya un currículum que no convida a quedar-s'hi. Aquí i allà, el currículum ocult retrata el metge.

La professionalitat del metge necessita la participació en positiu del pacient, perquè el pacient condiciona el metge tant com el metge condiciona el pacient. I a més la participació de la institució i els seus directius, perquè també condicionen el metge.

Prou se sap, però, que l'actual context social i laboral és força difícil. És difícil d'entendre, difícil de digerir, difícil de modificar, però tot i això cal fer feines per mantenir alta la professionalitat, o per revifar-la si fos el cas.

Sempre serem a temps per revifar-la. El repte és engrescador, el gestor i la institució han de participar.

Algunes d'aquestes idees són d'un article que acaba de publicar l'Associació Espanyola de Pediatria en la revista «Anales de Pediatría», i que recomano a col·legues, gestors i pacients: «Pediatras sólidos en tiempos líquidos. Reanimando la profesionalidad»

www.bello.cat / jordibell@gmail.com