De la poesia de la indústria turística a la poesia de la veu i l'oralitat. Damià Rotger Miró ha estat el balear seleccionat per la Institució de les Lletres Catalanes, entitat presidida per Laura Borràs i coordinada per una gran i jove professional menorquina com és Júlia Català, a participar en la gira de l'espectacle poètic «Veus paral·leles 2017» que s'ha passejat aquest inici d'estiu per Andorra la Vella, Catalunya, Balears i País València. El guió i la direcció de l'espectacle líric ha anat a càrrec d'Albert Mestres i l'actriu Mireia Chalamanch ha coordinat amb la veu i la presència física aquesta nova edició que ha comptat amb la participació de poetes polonesos, castellans, valencians, catalans i, com he dit, balears. L'any passat vaig tenir l'ocasió d'assistir a «Veus paral·leles 2016» quan la gira va venir a Barcelona, al centre des Born, amb poetes finesos com a convidats, i em va semblar un espectacle digne, ben muntat i amb una administració de la narrativa escènica remarcable. Damià Rotger Miró, a més d'un poeta de dalt de tot, és, al meu parer, el millor rapsoda de l'esclatant poesia menorquina actual.
El fotògraf Toni Vidal (Es Castell, 1934) va inaugurar, el passat catorze de juny, al Museu d'Història de Catalunya l'exposició Toni Vidal retrata la cultura catalana del setanta. Vaig tenir la sort de rebre, per part del fotògraf, una visita comentada particular i vaig conèixer encara més aquest itinerari que el va menar a desembarcar a Barcelona durant els anys seixanta i de fer el recorregut de retratista de poble a atrapar amb la seva càmera una de les edats d'or de la cultura catalana que, en aquella època, incloïa des de Josep Pla a Gabriel García Márquez; des de Dalí a Joan Miró; des de Salvador Espriu a Antoni Tàpies o Joan Brossa. Durant la visita comentada personal em va revelar secrets dels personatges retratats, molts acabats d'arribar de l'exili, que romanen en les fotografies com a petits fragments d'un iceberg submergit a l'aigua i que oculta la colossal obra fotogràfica d'un dels artistes de la imatge més importants d'Espanya. La mostra ha estat comissariada pel crític literari Julià Guillamon i es pot visitar de manera gratuïta al Museu Nacional de Catalunya fins a principis d'octubre.
Després de guanyar el Premi 8 de març Maria Aurèlia Capmany convocat per l'Ajuntament de Barcelona, Carme Gomila ha obtingut la beca Fundació Reynolds que la durà a ampliar la investigació artística basada en la imatge i en les causes socials de més enllà de les nostres fronteres.
Alfons Méndez ha comissariat i ha escrit els textos de l'exposició «Almón s'està com aquí: Menorca i el turisme (1911-2017)» que s'ha pogut veure a la Sala d'Exposicions el Roser de Ciutadella, que es pot veure a la Sala d'Exposicions del Claustre del Carme de Maó, i que es podrà veure al Centre de Cultura de Sant Diego d'Alaior.
Inés Garrell, directora del Festival de Cinema de Menorca que s'ha celebrat des del catorze al vint-i-tres de juliol a Ciutadella, o Marc Recha, que va presentar a Líthica imatges inèdites de La vida lliure, completen una llista inacabada d'amics, familiars i descendents d'aquests amics o familiars que s'embarquen i duen a terme aventures fascinants.
Com ho fan? Què mengen? Quina dieta segueixen? Jo només puc agrair que dediquin el seu temps, el seu talent i els seus esforços a la creació d'un espai geogràfic, social i emocional que fa més plaent i excitant les nostres vides.
Per acabar de tancar el cercle, el creador de la meravella Isabella Beach Club obrirà aquest mateix mes de juliol un segon local amb característiques similars i personalitat pròpia a Cala Galdana. Durà el nom de la mare del promotor, Francesca. Francesca. Nom propi femení d'origen italià.
