Joan Pons Pons30/07/17 0:00
TW

L'anomenat 'procés' ha guanyat la batalla del relat. En la cultura democràtica occidental és difícil oposar-se al desig d'un poble a expressar-se a través de les urnes. Molt difícil. Et pots oposar a la independència, i en tens tot el dret. Però aquesta oposició, en el primer món, es canalitza a través dels referèndums, dels processos populars de participació. És així. I, canviar aquest esquema mental que travessa el temps parlamentari, és molt difícil; pràcticament impossible. La prova és que l'Estat espanyol ha fet servir tots els mitjans al seu abast i no ha aconseguit variar el seu relat perdedor. S'ha inventat proves per desacreditar davant l'opinió pública rivals polítics. Aquest comportament, propi de les dictadures i de temps passats a Espanya, no ha aconseguit frenar ni unes dècimes el suport a la celebració del referèndum a Catalunya. A l'inrevés. Encara més gent s'ha tirar enrere d'un Estat cada vegada més totalitari que demana que els seus ciutadans, per ser-li fidels, han de tapar-se el nas com vam fer quan, amb el govern socialista de Felipe González, va campar per Espanya el pudent grup terrorista, que va guanyar-se la fama amb les infames inicials de GAL i que va deixar el seu repulsiu llegat que ara volen que oblidem: detencions il·legals, tortures i assassinats. Tot en nom de l'Estat espanyol. Com ara amb la creació de la policia política. No aprenen dels seus errors. Són com un enorme vaixell a la deriva. Com pots estar a favor d'un estat així? Monàrquic, corrupte (aquesta setmana, Mariano Rajoy, s'ha convertit en el primer president del govern espanyol a declarar en un judici per corrupció), amb policia política, amb les mateixes elits extractives del franquisme i morts encara enterrats a les cunetes de les carreteres espanyoles?

Aquestes actuacions ruïnes per part del partit polític que ostenta el poder tenen una contraprestació en la pròpia oposició que els acaba estalonant per no entrar en conflicte amb aquest estat que tots diuen defensar. El relat artificiós pot existir, pot ser propagat pels mitjans de comunicació afins, pel partit del govern, per l'oposició timorata i segrestada; però sempre farà pudor de les canonades de les abullons, no tindrà credibilitat i sonarà com un relat fals.

Noticias relacionadas

Cernedor (490)

Más noticias relacionadas

Qui pot escriure un relat coherent i creïble que s'oposi que la gent s'expressi democràticament a les urnes i, al mateix temps, defensar la repressió de l'Estat per tal d'impedir aquest dret reconegut a totes les democràcies consolidades del món? Ningú. Per aquest motiu, resulten patètics els escribes d'aquest relat, impossible de ser adquirit per les persones que estimen la democràcia (si més no la democràcia com l'entenem a Occident) També els difusors d'aquest relat. A nivell personal els compadesc. Per moltes vegades que es facin net les mans continuen fent pudor de clavegueram. A les nits somien en rates i, quan es foten un banquet a costa dels contribuents o dels impostos dels ciutadans o dels fons reservats, han d'anar alerta d'apartar les paneres i els escarabats que circulen amb familiaritat entre les ales de pollastre, llisquen com en un tobogan damunt el sucós pernil de bellota o neden dins les sopes de llagosta. No em fan cap enveja, però tampoc em fan pena. Han perdut la batalla del relat, però no han perdut encara la guerra. Ser còmplices d'un Estat totalitari que no permet que els ciutadans s'expressin mitjançant les urnes i que, a més a més, els obliga a tancar els ulls i a tapar-se el nas davant la guerra bruta denunciada per l'excel·lent documental «Les clavegueres d'Interior» i ratificada pel Parlament espanyol, encara que sense conseqüències, no ha de ser gens galdós; com no va ser galdós defensar les actuacions del GAL o minimitzar-les i veure com apareixien després les fosses amb cadàvers sepultats en cal viva.

Per una banda, la tropa demagògica esmentada. Per l'altra, el vuitanta per cent de la població de Catalunya que vol votar i la llista de personalitats internacionals que donen suport a aquest desig de la població i que, sota el lema «Let Catalans vote», han signat un manifest que defensa que els catalans puguin votar el seu futur polític. Des de la premi Nobel de la Pau de l'any 1992 Rigoberta Menchú al premi Nobel de la Pau de l'any 2015 Ahmed Galai. Des de l'activista nord-americana Angela Davis a la premi Nobel de la Pau de l'any 1997 Joddy Williams. Des de Yoko Ono a Viggo Mortensen passant per Éric Cantona o tres premis Nobels més.

Relat. Del llatí relatum, format per re («tornar, repetir») i latum («portar») que és una de les formes alterades de l'arrel del verb fero. És a dir que relatar seria «tornar a portar a la memòria».