Joan F. López Casasnovas07/09/17 0:00
TW

Ernest Lluch i Martín, catedràtic d'Economia i polític, militant del PSC i un dels fundadors del Partit Socialista del País Valencià, hauria complit enguany 80 anys si uns assassins d'ETA no li haguessin segat la vida a Barcelona el 21 de novembre del 2000. Va ser portaveu dels socialistes catalans al Congrés dels Diputats quan aquests hi tenien grup propi, i ministre de Sanitat i Consum entre 1982 i 1986 en el primer govern de Felipe González Ara fa 50 anys que publicava al núm. de setembre de 1967 de la «Revista de Catalunya», que llavors s'imprimia a l'exili mexicà, l'article «Trotski i la qüestió nacional catalana». El professor Lluch hi reproduïa paràgrafs d'un treball de Lev Davidovitx Bronstein sobre el moviment obrer a l'Espanya dels anys 30 per constatar-ne l'anàlisi acurada de l'ucraïnès, a qui Stalin ordenaria assassinar el 1940, sobre el 'problema' nacional català, des d'una perspectiva marxista. Trotski creu que existeixen a Catalunya dues tendències: Mentre el «separatisme de la burgesia catalana no és per a ella, en el seu joc amb el Govern de Madrid, més que un instrument contra el poble català i espanyol, el separatisme dels obrers i camperols és l'embolcall de la seva indignació social. Cal fer una distinció rigorosa entre aquests dos gèneres de separatisme».

Noticias relacionadas
Joan F. López Casasnovas

Posar el picarol al moix

Más noticias relacionadas

I AFEGEIX: «No s'ha de perdre de vista que tot Espanya i Catalunya (...) són governades actualment no pels nacionals demòcrates catalans, sinó pels burgesos imperialistes espanyols, aliats als grans propietaris agrícoles, als buròcrates i generals, al costat dels nacionalsocialistes. Tota aquesta confraria [...] vol l'aixafament de catalans, bascos i altres nacionalitats. [...] En la fase actual, el nacionalisme català és un factor revolucionari progressista. El nacionalisme espanyol és un factor imperialista reaccionari. El comunista espanyol que no comprèn aquesta distinció, que s'esforça, al contrari, a atenuar-ne la importància, perilla d'esdevenir un agent inconscient de la burgesia espanyola i d'estar per sempre més perdut per a la causa de la revolució proletària». [...] «L'avantguarda proletària ha de prendre, en la qüestió de la lliure determinació nacional, la posició més atrevida i més sincera. Els obrers defensaran fins al final el dret de catalans i bascos d'organitzar llur vida nacional independent, en el cas que la majoria d'aquests pobles es pronunciés per una separació completa».

Potser el lèxic haurà esdevingut obsolet; no així el missatge. L'internacionalisme proletari i solidari implica, certament, l'existència de nacions lliures i autodeterminades. Trotski ho sabia; Ernest Lluch també.