Dilluns quotidià. Finalitza la polarització entre el sí i el no. El debat concentrat i empobrit per exposicions intransigents. Ha triomfat la política, la que entenem per reconèixer com a paper determinant els sentiments del poble. La filosofia torna a ocupar l'epicentre de l'acció dels Governs, amb diàleg i consens.
Sense garanties constitucionals, la Generalitat reconeix la ficció de les votacions. La festa massiva al carrer amb urnes de cartró i plataformes digitals ha guanyat 1-O al Govern Central. L'avantatge va començar amb la primera fotografia de les Forces i Cossos de Seguretat irrompin en les impremtes, de paisà, en les redaccions dels mitjans de comunicació, incautant rètols, requisant impressores o proclamant citacions d'alcaldes al jutjat. Fins la intervenció a la Generalitat o l'amenaça d'empresonar al seu president. La repressió és penosa i perillosa, només incita, no soluciona res. Ai, en Piolín i el gat Silvestre.
Jo no sóc independentista, m'agrada l'Espanya plural i diversa per damunt de la unitat, perquè hi perdríem tots sense la comunitat catalana. I els càntics d'ahir, tanmateix, deien el mateix que la consulta de Metroscòpia d'El País: un 82% dels enquestats defensa el dret al vot.
La pregunta exacta deia així: Creu vostè que la millor manera de resoldre el problema entre Catalunya i Espanya és que es celebri un referèndum pactat i plenament legal? Resposta: sí, 82%.
Llavors, per què estàvem discutint?
