Despús-ahir (15/10/2017) ha fet 77 anys de l'assassinat del president Companys. «L'únic afusellament de Franco justificat», ha tuitejat un malànima. Odi en llibertat d'expressió? Per mi, símptoma greu d'un mal social enorme.
Llegim el passat per interpretar-lo. Una mirada històrica és imprescindible per analitzar correctament el present. Josep Benet advertia contra la despreocupació d'una classe dirigent, política o econòmica, sense formació intel·lectual ni cultura històrica. Saber com hem arribat fins on som hauria de ser un component de referència de tothom disposat a entendre el món en què viu. Segons Benet, un dels grans problemes que té el nostre país és que, en general, els polítics coneixen poc i malament la història. Casimir Martí reclamava més anàlisi dels «mecanismes de domini i d'explotació de l'home sobre l'home, de grups sobre grups i de nacions sobre nacions».
Girant l'ullada cap a enrere, et trobes amb sorpreses. Com aquestes. Mario Vargas Llosa, diumenge dia 8, a Barcelona, al final de la manifestació per la unitat d'Espanya, alliçonava que «el nacionalisme és la pitjor de les passions, la que ha causat més estralls en la història». Segurament no li falta raó al Nobel de Literatura; el mal és que ho deia davant una allau nacionalista de banderes espanyoles (no totes constitucionals) i algunes salutacions feixistes. La biga als ulls. Sorpresa: Montserrat, 12 de desembre de 1970, el mateix novel·lista signa el manifest d'intel·lectuals i artistes antifranquistes que, entre altres coses, denuncia «la repressió legislativa» del Règim, «una estructura social classista i anacrònica» on es reprimeixen els drets dels pobles i nacions «en benefici d'una suposada i falsa unitat nacional, principi bàsic de les lleis fonamentals de l'Estat espanyol». I conclou: «Reclamem que sigui establert un estat autènticament popular que garanteixi l'exercici de les llibertats democràtiques i dels drets dels pobles i nacions que formen l'Estat espanyol, inclòs el dret d'autodeterminació». La seva signatura figura al costat de les de Joan Miró, Antoni Tàpìes, Joan M. Serrat, Raimon, Gabriel Ferreter, Alexandre Cirici, Montserrat Roig i de molts més, entre els quals el catedràtic Francesc de Carreras, actual martell d'heretges del sobiranisme català, i Beatriz de Moura, que acaba de llegar a Madrid el dipòsit-arxiu d'editorial Tusquets, destinat inicialment a la Biblioteca de Catalunya.
La història té coses paradoxals. Tanmateix, els canvis, indiscutiblement legítims en les persones, també, en democràcia, ho haurien de ser en les lleis quan aquestes es demostren contràries al sentir dels pobles.
