Joan F. López Casasnovas26/10/17 17:23
TW

«Mentre els incendis crepitaven(...), la victòria es tornava borda i s'esquerdava». La novel·la de Joan Sales, a l'acabament, després de constatar les mentides que durant la Guerra espanyola del 1936 havien circulat, planteja una pregunta angoixant: «¿Ens tornaran a empaitar com bèsties empestades, com gossos rabiosos?» Doncs sí, el malson torna o, com en el conte de Monterrosso, deu ser que el dinosaure mai no se n'havia anat. Encalcen i empresonen qui defensa pacíficament les seves idees, perquè per a ells resulten perilloses. Les víctimes són presentades per ells com a bísties malaltes que s'han d'eliminar perquè la seva pau de cementeri torni a regnar a Tebes; com a cans plens de ràbia quan el seu odi ho empelta tot. L'odi és el combustible que alimenta els motors de la mentida. Un galdós panorama, on l'Estat de Dret i els valors constitucionals (republicans, clar) s'han evaporat com l'aigua de l'embassament després d'anys llargs de sequera.

Noticias relacionadas
Joan F. López Casasnovas

Posar el picarol al moix

Más noticias relacionadas

La Transició cap al règim monàrquic del 1978 es va bastir en el reformisme franquista. La ruptura democràtica no fou possible. Diran que no hi havia altra sortida en el pols entre els demòcrates i el búnker, asservit per un Exèrcit de tradició colpista, que va imposar els articles 2 i 8 de la Constitució; per cert, còpies quasi literals dels articles 2.1 i 37 de la Ley Orgánica del Estado, de 1967. Han passat 40 anys del referèndum d'aquell 6 de desembre de 1978 i només hi ha hagut dues reformes. La de l'art. 135, que fou dictada per Merkel ad majorem gloriam dels banquers europeus i executada el 23 d'agost de 2011 durant el govern de Rodríguez Zapatero, es va fer pel procediment d'urgència i sense pràcticament debat a les Corts. Recordem que el PSOE i el PP sumaven llavors més del 90% de diputats i senadors i la resta de grups no arribava al 10% necessari per exigir un referèndum. Fem memòria avui que els partits del règim han llançat tanta infàmia sobre el govern de Catalunya. Temps era temps cantàvem amb Raimon: La immensa gerra d'oblits / cada vegada és més plena: / malaguanyat el país / que no es pren la gran faena / de lluitar contra l'oblit.

Deixem de témer allò que ja hem après d'entendre, recomanava la Nobel Marie Curie. Sabem que «quan les teranyines s'ajunten poden atrapar un lleó»? La societat pot fer bo aquest proverbi africà. I, per demés, Rajoy no és cap lleó.