TW

Conec un grup de dones que batallen el dolor. Pateixen entumiment, punxades, sensació de feixuguesa, cansament... que es pot generar en una part concreta del cos o escampada de forma difusa per tot l'organisme. Ho genera la seva malaltia reumàtica. Acudeixen puntualment a les sessions de fisioteràpia, a la gimnàstica de grup, i -massa vegades-, se les classifica de queixoses per obtenir més atencions o cuidats. Senzillament, tal i com els reconeix la Societat Espanyola de Reumatologia (SER), «el seu dolor és més que un dolor», lema que vol donar resposta al desconeixement social d'aquestes patologies amb la voluntat de conscienciar la malaltia.

La meva amiga té afectat l'aparell locomotor, els ossos, articulacions, músculs, tendons i lligaments. Sofreix estones intermitents d'un mal que afecta el 40% de la població mundial i -malgrat tot-, somriu. Arma conversa, llegeix, s'arregla, entra i surt, passeja, s'obliga a l'exercici físic. Mentrestant, el seu mal és incomprès per una societat cada vegada més intolerant. Es sent qüestionada per un conjunt de persones ràpides en pillar, lentes en coneixements, nul·les amb la disculpa. Jutges d'un dolor incomprès.

Noticias relacionadas

Les aparences i la crítica fàcil no les ajuda a recuperar un benestar tan fràgil i costós de mantenir, quan el malestar conviu i pugna per ocupar la centralitat de la seva vida quotidiana.

La voluntat de retenir més vida i menys dolor és essencial. Quin gran valor. Va per elles.