He seguit amb atenció les diferents notícies i opinions que han aparegut aquests dies als mitjans respecte el projecte de decret que la Conselleria de Serveis Socials ha elaborat per establir els criteris d'autorització desl centres assistencials de guarda d'infants de 0-3 anys. És a dir, les guarderies que no s'adapten al Decret de 2008 i que no són reconegudes i, per tant, ningú controla des del punt de vista de qualitat del servei que presten.
A Menorca són gairebé inexistents. A Mallorca i Eivissa, aquests centres 'no autoritzats' tripliquen l'oferta de les places autoritzades i, en alguns casos, esdevenen veritables pàrquings d'infants: «Abierto 24h. Sábados i domingos a convenir». Anuncis així he pogut llegir a la façana d'alguna d'aquestes guarderies que ara el Govern pretén regular i autoritzar.
I és evident que la realitat demana una resposta. Però crec que la resposta no pot ser mai assimilar aquest model com a vàlid en lloc de fer créixer el model de les escoletes que tant ens ha costat i ens costa defensar, a Menorca i a Balears. Si veritablement creiem que 0-3 anys és una etapa educativa, cal enfortir-la des de dins i apostar-hi políticament i de forma decidida. La resta són pegats que vénen a maquillar una realitat que, més tost, ens hauria d'avergonyir.
Davant de tot això, apareix l'oportunisme i demagògia d'aquells que en l'anterior legislatura balear no van moure un dit per l'educació 0-3 i ara s'apunten al carro dels crítics. Seriositat i coherència, senyors!
