Maria Camps03/01/18 20:44
TW

Quan comença un nou any solem renovar els bons propòsits de cara als 365 dies que han de venir. Normalment, aquests propòsits solen incidir en els nostres punts més febles, allò que ens costa més assolir a nivell personal i que, si s'esdevé, ens fa créixer per dins i augmenta el nostre amor propi. Moltes vegades, aquests propòsits es queden només en això i no s'arriben a materialitzar. Però igualment són necessaris, perquè ens assabenten de les nostres pròpies mancances, de les nostres impossibilitats personals, de tot allò que hauríem de millorar i no aconseguim capgirar. Potser ens generen alguna frustració però, en general, ens fan més conscients de com som i de com voldríem arribar a ser.

Noticias relacionadas
Maria Camps

Que no ens robin el mar

Más noticias relacionadas

Em demano sovint si aquesta reflexió analítica que molts feim envers la nostra pròpia persona també es trasllada a l'àmbit professional, corporatiu, polític… Existeixen també aquests bons propòsits a altres àmbits col.lectius de la vida? Les trames corruptes es plantegen deixar d'exercir la corrupció? Els repressors de les llibertats pensen en obrir els ulls a noves maneres de veure el món? Aquells que fomenten que el poder i la riquesa es concentrin en uns pocs pensen en tots aquells a qui estan desposseint del més bàsic?

Si és difícil per a un mateix, quant més ho deu ser quan el subjecte és múltiple i l'objecte directe desconegut… I així és com es fa necessària la noble ocupació de la política, per pensar-nos col.lectivament, marcar-nos propòsits que ens afecten a tots i treballar per aconseguir aquests horitzons. Tant de bo no defallim en aquest intent!