Som d'un país que desapareix. Almanco aquesta és la sensació que, de vegades, em corprèn. Pel carrer la gent parla llengües diferents a la pròpia. S'esvaeixen els llocs de la memòria, ja siguin edificis, arquitectures, relats, monuments, paisatges... En general, la gent és indiferent a aquestes pèrdues. Ningú no patirà per coses que, senzillament, s'han oblidat. De la mateixa manera que el relat històric és imprescindible en les construccions nacionals també ho deu ser l'oblit. O açò diuen els qui han passat del franquisme a la democràcia travessant pels ponts de la Transició. Tanmateix, es pot construir damunt l'arena de l'oblit cap democràcia? Diguem una democràcia forta, que reclami clara separació de poders i conseqüent exercici de drets i deures per part d'una ciutadania conscient i crítica.
De rebot
No tot s’ho endurà el vent
01/03/18 20:26
También en Opinión
- La limpiadora que cayó de 10 metros de altura en Ciutadella se fracturó siete vértebras
- El centinela de las plazas españolas del norte de África que lleva nombre menorquín
- «¿Salir mujeres en Sant Joan? Eso debemos decidirlo las payesas»
- La denuncia vecinal se convierte en la primera vía para detectar el alquiler turístico ilegal en Menorca
- «Soy auxiliar de enfermería y esta es mi segunda temporada como camarera de piso»