Joan F. López Casasnovas08/03/18 0:00
TW

Dijous, 15 de febrer, es trobaren a es Mercadal dos amics d'estona, Antonio Casero, menorquí sevillà, activista d'impecable trajectòria d'esquerres, i Martí Caussa, advocat, militant antifranquista del mític clandestí Front Obrer de Catalunya, ahir com avui lluitador per la democràcia. Actualment, publica a «Viento Sur», «Rebelión», «El Público», etc. Es van conèixer a finals dels anys 60 quan el barceloní passava la darrera etapa de milícies universitàries a Maó. Vaig assistir al flux de memòria dels dos amics i escoltar un relat interessant d'aquells anys de lluita en una Menorca en què un grapat de joves vivien intensament el compromís pel canvi sociopolític. El sorgiment dels grups d'esquerres a les illes Balears, però especialment a Menorca, no s'entén sense la relació constant amb els sectors més dinàmics de Catalunya.

Martí Caussa protagonitzaria, el 5 d'abril de 1976, un episodi històric: la fuga de 29 presos polítics de la presó de Segòvia. Ell va ser un dels cinc que se'n va escapar, 23 van ser detinguts a Navarra i a un altre company, Oriol Solé Sugrañes, el va abatre a trets la policia.

Noticias relacionadas
Joan F. López Casasnovas

Posar el picarol al moix

Más noticias relacionadas

En Caussa ens assabentà que aquell mateix dijous acabava de morir un intel·lectual català molt lligat d'ençà d'anys a la nostra Illa: l'activista, professor i teòleg Jaume Botey. L'obituari de «La Vanguardia» en diu que Botey va ser «impulsor de causes perdudes». No hi estic gens d'acord. Des de la seua militància comunista (dins i fora de partit), membre actiu de Cristians pel Socialisme, Botey sempre treballà per 'causes justes': les dels moviments antiglobalització, per la pau, la solidaritat, en especial amb l'Amèrica Llatina i amb la situació dels camps de refugiats.

Venia de vacances a l'Illa. Era amic del sacerdot Josep Seguí i d'un grup de menorquins com Pere Tur i Mercè Seguí (quina memorable vetlada d'agost a una caseta de cala Molí al port d'Addaia!). Fou una persona austera, sempre disposada a ajudar. Amb el seu pensament crític, exigent, clarament expressat en nombrosos llibres i conferències, reforçava els arguments dels qui ens delíem d'escoltar-lo. Com a analista agut de la realitat immediata, l'emmarcava dins una visió holística, àmplia en l'espai i en el temps. La llavor deixada continuarà donant fruits d'esperança.

Una altra de les persones que deixaren petja a Menorca durant els anys 70 fou Maria Aurèlia Capmany, de qui enguany se'n parlarà molt (esperem-ho) en complir-se el centenari del seu naixement. M'hi referiré un altre dia.