Per obligació o devoció, l'estiu és temps d'amanides. Les amanides tenen la particularitat que són un menjar lleuger, que cadascú pot elaborar en funció dels seus gustos, disponibilitat al rebost, al·lèrgies, filies, fòbies i capricis, amb elements principals que per a altres són secundaris, i amb més o menys protagonisme de potenciadors del sabor com oli, vinagre o sal.
Cada estiu, a més de les amanides sanes i fresquetes, tenim a Menorca les amanides de xifres sobre l'evolució de la temporada turística. Ocupació de llits, atur, percentatges de tots els colors, usuaris del lloguer turístic, cambrers en marxa, passatgers que marxen, rendiments, indicadors d'estacionalitat, pujades, comparatives, ingressos declarats, reserves d'hotels, creixement econòmic, contractes, reserves dels hotelers, baixades, respecte a l'any passat, respecte fa vint, britànics de menys, ecotaxes de més, previsions...
D'aquest ample bufet d'ingredients, cadascú agafa els que més li convé per fer-se l'amanida al gust. Qui vol que quedi agradable, fresca i vistosa al plat ho aconseguirà. Sempre es pot dissimular una lletuga britànica pansida amb salsetes de sostenibilitat, qualitat i cultura, conjuntura mundial, diversificació del negoci i canvi de model, que tenen molt bon color i perspectives, que semblen saludables i equilibrats, però de moment no acaben d'omplir la panxa. I si hi ha gana, sembla precipitat tirar la lletuga als fems. Qui busca més potenciar el vinagre, prefereix una amanida amb la manca de promoció com a ingredient principal, recepta una mica descompensada, contrària a les noves tendències culinàries, que dona a aquest ingredient una importància excessiva i deixa fora del plat la imprescindible millora d'allò que a peu de restaurant, bar i hotel s'ofereix als turistes. Fins i tot, amb la intenció de potenciar el gust de vinagre, es fiquen a l'amanida ingredients inesperats com el bus de Macarella. No ens ha d'estranyar. També hi ha qui posa pinya a la pizza.
