Denunciar que ha fallat la previsió era una reacció molt previsible davant la brutal avaria elèctrica. Els posicionaments crítics de ciutadans i polítics posteriors a la foscor han estat de manual, fins i tot el Ministeri de la cosa ha tingut una reacció tan previsible com aprovar una mesura de previsió engronada en el tan previsible fang burocràtic. Creix la llista d’inversions que s’acceleren després de situacions crítiques.
No es pot preveure tot. No es pot estar previngut per a totes les potencials eventualitats perquè la realitat dibuixa situacions d’una originalitat i una filigrana sorprenents. Algú podia esperar abans d’aquell 11-S l’ús d’avions com a arma terrorista? En el tema elèctric de Menorca, però, el més collonut és que, efectivament, la causa podia ser no tan previsible (cap de fibló XL), però si ho eren els efectes. La possibilitat d’una avaria potent sense xarxa de seguretat estava feia mesos a la llista «coses que poden passar a l’Illa i, si passen, seran la gran bomba». La magnitud potencial del problema era tan alta que mereixia estar al capdavant dels grans problemes que s’havien d’afrontar des del moment en què el cable va començar a dir prou.
Havia de ser una prioritat. Per a dirigents i dirigits. L’absència de cable no va merèixer ni samarretes amb crit d’auxili com les rotondes, ni associacions apocalíptiques com els traumatòlegs que han de saber dir crossa i no muleta. La pressió social ha estat tan suau amb el cable com ara, a misses dites, és airada una indignació tan previsible que serveix de poc. La gravetat dels fets ja és prou reclamació. El cap de fibló ens va deixar a les fosques però ens il·lumina per deixar clar que és vital tenir clara la distinció del que és el realment important. Sovint s’ignora, fallen les prioritats. Es malgasten en discussions menors, estètiques, ideològiques, viscerals, unes energies que són alhora fòssils i renovables (velles, contaminants i no s’esgoten mai). Pèrdues de temps colossals en debats previsibles que ens tenen entretinguts mentre falla la previsió d’un desastre tan previsible.
