Ja Maquiavel, fa segles, advertia que la mà de ferro havia d’anar amb guant de seda. Perquè quan les coses es fan molt evidents, hi ha el risc de mantenir el poder però perdre l’autoritat. I quan es perd l’autoritat, comença a ser difícil sostenir el control.
El cap de fibló que ha assolat Menorca aquests dies passats ha deixat tocada la imatge d’alguns entramats que fins ara han condicionat moltes coses en matèria energètica. La combinació de fenòmens naturals adversos, massa grans com haver-se pogut preveure, ha fet volar el guant de seda i ha quedat al descobert la mà de ferro.
A l’època d’Aznar van començar les privatitzacions de companyies estatals. Sota la promesa de la lliure competència en algunes de les prestacions que fins llavors s’abordaven des de l’administració pública, es va anunciar que baixaria el preu que es pagava en contraprestació. El rebut de la llum no ha fet més que anar pujant.
I tota la xarxa que permet transportar l’electricitat d’un lloc a l’altre de tot l’Estat, va quedar en mans d’una altra companyia (Red Eléctrica Española - REE) privatitzada en el seu 80 per cent. Però, com bé saben els economistes, no tots els mercats són iguals.
Pot estar molt bé que el comerç de roba, de sabates, de souvenirs o de verdures sigui d’iniciativa privada, perquè l’oferta s’amplia, la competència fa els seus efectes i els clients -sempre que no es deixin manipular excessivament per la publicitat- poden escollir en funció de la relació qualitat preu que desitgin.
Però quina competència hi pot haver en la xarxa de distribució elèctrica? És que alguna altra companyia privada pot decidir instal·lar una xarxa alternativa per fer-hi passar electricitat?
Llavors, quin efecte provoca privatitzar un servei essencial? Potser, la pèrdua d’interès de la companyia per fer coses que no representin més guanys interns. Potser, anar deixant de banda aquells serveis que són importants pe a la comunitat, però poc interessants per la rendibilitat dels accionistes.
Davant la situació inesperada que molta gent ha patit de quedar sense electricitat durant dies, sorgeixen interrogants que cal poder respondre. Per exemple, per quins motius REE no va preveure la necessitat de substituir un cable submarí que s’havia instal·lat en 1975? La responsabilitat és d’aquest organisme que varem decidir privatitzar en un 80 per cent.
Hi ha gent que protesta perquè els tràmits ambientals poden retardar alguns expedients. Però al manco és un retard que obeeix a una obligació legal. Els tres darrers anys hem vist com una central fotovoltaica que hauria pogut dotar Menorca d’un 20 per cent d’energia renovable i que tenia tots els permisos necessaris, no s’ha pogut connectar a la subestació de Ciutadella, perquè REE no autoritzava la connexió.
Ningú ha sabut explicar per quins motius no s’ha donat aquesta autorització, però tothom sap que la paràlisi de les energies renovables des dels Pirineus cap avall no responia a cap interès general, sinó al fet que en determinades coses encara governen alguns que no necessiten càrrec institucional.
Ara que la nova ministra ha desbloquejat el permís (ja es veu que era ben senzill fer-ho), REE anuncia que la subestació de Ciutadella no està preparada per rebre tanta energia i que caldrà fer un projecte d’ampliació abans de permetre la connexió.
Mentrestant Endesa, una altra empresa abans pública i ara privatitzada, que registra cada any uns beneficis astronòmics i que és responsable de la ineficient i molt contaminant central elèctrica de Maó, diu que la seva proposta és un segon cable submarí (ara no tenim ni el primer) a partir del qual unes centrals elèctriques de Mallorca podrien funcionar amb gas i enviar energia a Menorca.
O sigui, que entre un altre, estan dient que no pensen facilitar cap energia renovable. Malgrat que en aquesta illa tots els agents econòmics, socials i institucionals es manifesten clarament per la necessitat de disminuir l’activitat de la tèrmica i augmentar les energies netes, seguim tenint un grop important.
Mai ha estat una bona idea posar tots els ous en el mateix paner. La diversificació en la producció energètica és estratègica i la posada en marxa de renovables és una urgència ambiental i econòmica.
La mà de ferro ha quedat despullada. Cal posar en marxa totes les eines institucionals possibles, amb el suport ciutadà en tot el seu ample espectre, per superar d’una vegada aquest nuclis corporatius antics, que encara tenen poder però que han perdut l’autoritat.
