En poques setmanes els incansables venedors telefònics m’han oferit assegurances per desgràcies tan diverses com la pèrdua del mòbil o el meu punt i final en aquest món. Quan els dius, per sortir del pas i que callin, que ara no t’interessa la cosa, responen que, clar, no m’interessa ara perquè estic bé (ells ho suposen) però que els perills són reals i els efectes, devastadors.
Periòdicament apareix a un grup de WhatsApp l’avís sobre un número de telèfon que, en cas de tornar la trucada, ens suposarà un augment de la factura propi d’unes vacances off roaming de Javier Ares. També ens avisen de ciutadans, a vegades estrangers, que es fan passar pel que no són per abusar de la nostra solidaritat, o venedors sense productes que ofereixen regals que són esques per a incauts.
Amb pictogrames alarmants s’emeten alertes d’inclemències meteorològiques sovint moderades i les administracions, amb exagerat cel paternalista, ens descobreixen que hem de comprar amb mesura i sang freda a les rebaixes, que no totes les joguines que duen els Reis estan ben muntades, que si fa molta calor no hem de córrer a les dues del migdia amb una bufanda al coll, i que si fa llamps no hem de fer equilibrismes pujats a un arbre agafats d’un cable elèctric.
L’últim retgiró ha estat que el banc m’exigeix que acudeixi urgentment a l’oficina per poder escanejar el DNI perquè el que tenen arxivat ha caducat. Si no, amenacen de bloquejar el meu pírric compte, en què la nòmina arriba i surt al cap de tan poc temps que gairebé no dóna opció a poder contribuir al finançament del terrorisme o al blanqueig de diners de la màfia, que és el que pretén combatre, mare meva, aquesta nova mesura.
Contrasenyes de números, lletres, parells, senars, majúscules, minúscules, per evitar invasions. Notícies efervescents d’aliments apocalíptics per a la salut. Pares atemorits pels avisos de la potencial perversitat de la tecnologia lúdica. Cookies espies. Que tranquils deuen viure a la selva!
