La qüestió del sou dels polítics resulta un tema condimentat per la demagògia. El plenari posterior al jurament del càrrec, el del cartipàs, sempre suscita polèmica. O bé pel nombre de dedicacions exclusives, o bé per les retribucions. Una mica abans de les eleccions, com ara, torna reaparèixer. El titular que diu que l’alcaldessa de Maó guanya més que la de Ciutadella, faria mal si no fos perquè aquesta coma amaga una nefasta gestió d’anteriors equips de govern de ponent que han malmès els pressupostos d’anys i anys.
El problema de fons no és el salari. És evident que un càrrec públic amb dedicació exclusiva ha de tenir un sou digne, d’acord amb la seva responsabilitat. La majoria, ho fan amb esforç, dedicació i entrega. Són jornades de feina que arriben a la dotzena d’hores, sotmeses a l’estudi i l’avaluació constant, i a l’exposició pública.
No em molesta que el meu alcalde guanyi 46.000 euros/bruts. El problema no és la retribució, sinó un sistema general d’aportacions que ningú s’atreveix a mesurar i que requereix un estudi profund. El que em fa nosa és el qui suma l’assistència a consells d’administració d’organismes públics o privats. I -sobretot- aquell regidor, governant o de l’oposició, que ni se’l coneix, i que s’ha adjudicat una mitja de 400 euros mensuals només per alçar la ma en un plenari. Ni fa ni desfà més enllà de donar canyes verdes. Aquest és el sistema que permet irregularitats i comportaments dubtosos.
