Joan F. López Casasnovas13/12/18 0:43
TW

Ala novel·la «Els Buddenbrook», quan Thomas Mann dona presència als revolucionaris de 1848 que pretenien acabar amb els privilegis de la burgesia, una criada de la casa dels rics comerciants planta cara a la senyora Buddenbrook. Aquesta li demana què aconseguiran amb aquells «desordres» i la jove li contesta: «A partir d’ara, jo seuré en aquest sofà i tu m’hauràs de servir». Per a aquella al·lota la revolució consistia, simplement, en un canvi de rols i de protagonistes, però la desigualtat no desapareixia. Els qui entenien així els objectius revolucionaris actuaven més per ressentiment -basat en la idea que hi ha qui gaudeix de privilegis, de serveis, etc. «en el lloc meu»-, que per indignació, la qual neix del fet que, essent el benestar un dret universal, no tothom hi té accés. El ressentiment no apel·la al bé comú sinó a l’individualisme, i explicaria el vot ultradretà fins i tot en zones on abans havien guanyat les esquerres (pensem en França o en Andalusia).

Noticias relacionadas
Joan F. López Casasnovas

Posar el picarol al moix

Más noticias relacionadas

Éric Fassin analitza el fenomen a «Populismo de izquierdas y neoliberalismo» (Herder, 2018). Per a aquest sociòleg de la Universitat París-8 l’estratègia populista pressuposa que qui vota la ultradreta podria votar també l’esquerra i, per tant, les esquerres haurien d’emprar igualment procediments populistes. És un plantejament il·lusori. Fassin aconsella als partits d’esquerra de no tractar de seduir els votants francesos de Le Pen (o espanyols de Casado-Rivera-Abascal) sinó actuar més tost sobre l’abstencionisme. Partint de la idea que no es canvien les majories socials si no és a través de les minories més actives (pels drets dels immigrants, de les cultures nacionals minoritzades, ecologistes, LGTI...). Els missatges de Trump i Le Pen amb retòrica populista responen a la lògica d’un neoliberalisme radical, amb aclucades d’ull a un feixisme posat al dia (nacionalisme xenòfob i supremacista, corporativisme, antipolítica...).

Dia 28 de novembre José Mª Aznar en presentar a Barcelona «El futuro es hoy» defensava el liberalisme assumint que, tot i ser «un sistema injust i amb imperfeccions, és ordre, i el contrari és desordre». Res de nou en el mentider de les «armes de destrucció massiva», peus damunt la taula amb Bush i Blair per beneir els negocis de la guerra. De sempre, la dreta ha preferit la injustícia al desordre. Però desordre i injustícia s’impliquen: violència, desigualtats, canvi climàtic, destrucció de vida...: el desordre que el neoliberalisme causa! Els populistes no haurien de poder-ho amagar.