Ala novel·la «Els Buddenbrook», quan Thomas Mann dona presència als revolucionaris de 1848 que pretenien acabar amb els privilegis de la burgesia, una criada de la casa dels rics comerciants planta cara a la senyora Buddenbrook. Aquesta li demana què aconseguiran amb aquells «desordres» i la jove li contesta: «A partir d’ara, jo seuré en aquest sofà i tu m’hauràs de servir». Per a aquella al·lota la revolució consistia, simplement, en un canvi de rols i de protagonistes, però la desigualtat no desapareixia. Els qui entenien així els objectius revolucionaris actuaven més per ressentiment -basat en la idea que hi ha qui gaudeix de privilegis, de serveis, etc. «en el lloc meu»-, que per indignació, la qual neix del fet que, essent el benestar un dret universal, no tothom hi té accés. El ressentiment no apel·la al bé comú sinó a l’individualisme, i explicaria el vot ultradretà fins i tot en zones on abans havien guanyat les esquerres (pensem en França o en Andalusia).
De rebot
Desordres i injustícia
13/12/18 0:43
También en Opinión
- La limpiadora que cayó de 10 metros de altura en Ciutadella se fracturó siete vértebras
- La denuncia vecinal se convierte en la primera vía para detectar el alquiler turístico ilegal en Menorca
- El centinela de las plazas españolas del norte de África que lleva nombre menorquín
- Catalina Pons Seguí: «¿Salir mujeres en Sant Joan? Eso debemos decidirlo las payesas»
- «Soy auxiliar de enfermería y esta es mi segunda temporada como camarera de piso»