Comença amb força l’any electoral. Convencions, discursos, declaracions diàries i constants amb la proclamació dels principals candidats a les alcaldies, consells insulars i comunitats autònomes. Partits nous, però amb elements rovells, n’hi ha regenerats, i també remuntats només amb un cap de setmana.
Els caps de llista tenen una tasca complicada, no és fàcil compondre una candidatura amb qualitats, habilitats i valors que complimentin les que ell mateix no pot fer tangibles, sigui per coneixements, o perquè no és suficientment fort en segons quins temes o sensibilitats. Els membres, suposadament, han de cobrir la totalitat de temes de l’agenda electoral, perceptibles a distints sectors i franges d’edat dels votants. Cadascun proporciona xarxes de persones diferents i complementàries.
A ca nostra, tenim llistes tancades, on el votant elegeix tota la candidatura. Deu ser difícil, des de prescindir dels anteriors que no voldries, sempre n’hi ha, o al revés, no voler al qui s’ho espera. Els qui t’agradarien i es neguen a formar part d’aquesta nova política, cada vegada menys gratificant i dificultosa. N’hi ha que ja tenen els deures fets des de fa mesos, i que ja han mostrat cara -tàctica de llibre- en els plenaris de pressupostos o en actes socials..
Perquè m’entengueu, el repte és ser una llum, un model. La il·lusió capaç de mobilitzar a les persones. La resta, munts de crítics i jutges, no interessen. No deixeu res a l’atzar.
