Joan Pons Pons27/01/19 22:09
TW

La Mediterrània té uns materials, uns colors, unes textures, unes maneres de fer que li són pròpies i que han estat intensificades per la insularitat i pel caràcter i la personalitat dels seus habitants. Sense interrupció, des dels seus inicis poblats, a Menorca s’ha dibuixat un fil d’aigua blava o d’aram que va des de les joies trobades a les coves de marès com ara sa Cova des Mussol, passant per l’ús de la porpra per part dels pescadors a l’hora de tenyir les seves xerxes, a la calç dels calciners, el carbó dels carboners o a les substàncies tintòries dels tintorers. Aquesta tradició tossuda, aquests materials acumulats com una línia inacabable de pedra seca, aquesta mestria transmesa de pares a fills, de mestres a deixebles, ha cristal·litzat en una generació contemporània d’artesans que poden competir amb els artistes internacionals. El secret del seu èxit? Han sabut lligar la força de la tradició amb la contemporaneïtat, l’alè del temps amb els aires tecnològics de l’actualitat sense perdre l’essència que els fa mantenir una personalitat pròpia i esclatant. I ho han fet amb modèstia i sense complexos. Han comprès que el foc no és incompatible amb la precisió informàtica, que la pell curada dels animals lliga també amb el plàstic i l’ecologia, que l’amor per la feina diària i per l’ofici els apropa als artistes anònims prehistòrics, a les dones que tenyien la roba amb closques de magrana o a les emblanquinadores que cobrien de blanc el món. Han entès que és imprescindible connectar el fil del temps del passat amb el fil del temps del futur amb el present quotidià de les seves mans, del seu pensament i de la seva creativitat. Gràcies als nostres artesans contemporanis la terra és més polida, l’economia és més diversa i les vocacions futures troben un model on emmirallar-se. Continuadors del relat de la bellesa històrica, construeixen una imatge nova, fresca, diversa, ecològica, creativa i ferotgement contemporània que, des de Menorca, es pot exportar a tot el món».

Després d’escriure aquest breu text, a petició de l’artista de les joies amb ànima Núria Deyà, he rebut el catàleg de l’associació d’artesans encapçalat per un títol deliciosament redundant: Artesans d’ofici. En el seu moment es van distribuir 1.000 llibrets amb l’objectiu de promocionar l’artesania de Menorca i, per donar-hi una difusió més global. També està disponible en format offline i online. En el llibret hi participen 29 artesans de Menorca i la selecció s’ha fet amb l’aval d’aquells que disposen de la la certificació de la carta d’artesà, la carta mestre artesà, el Document de Qualificació Artesanal i la marca de garantia d’artesania de Menorca. Al llibre, a més del meu text, s’hi han inclòs els escrits de personalitats de disciplines diferents però vinculades amb la cultura de Menorca. Hi participen Esther Martín, Sarah O’Hana, Stephanie Mahé, Deanne Flouton, Lola Maiques i un servidor. La Presidenta d’Arteme, l’esmentada Núria Deyà, és l’encarregada del text de presentació de l’Associació d’Empreses d’Artesania de Menorca. Les curoses i esplèndides fotografies pertanyen al banc d’imatges de l’associació, a l’arxiu personal dels mateixos socis i al fotògraf Joan Mercadal pel que fa als paisatges de Menorca.

El llibret m’ha agradat per molts de motius. Pels criteris de selecció basats en paràmetres objectius -la carta de mestre artesà-, per la paritat -15 dones, 14 homes-, per l’organització professional, per la qualitat del producte, per la diversitat.

Noticias relacionadas

Cernedor (490)

Más noticias relacionadas

Una de les coses que més m’han interessat han estat els camps que abasten aquestes artesanies que encara es desenvolupen a Menorca amb un esperit contemporani. Components per al cabell (Paloma Abad), formatge elaborat a la manera tradicional (Toni Bosch), treballs artístics amb fusta (Anna Cabassa), dissenys de joies (Núria Deyà, Santi Capó, Dani Fàbregues, Mireia Ferran, Maria Juanico, Isabel Mir, Xavier Monclús), cosmètica (Carolina Carreras), estampació tèxtil (Joan Carrés), ceràmica (Assumpta Casasnovas), roba infantil (Eva Castro Moreno), calçat artesà (Nando Contreras), bijuteria (Manuel Díez González), avarques (Joan Doblas), embotits (Joan Febrer), arader (Llorenç Febrer), complements pell (Bárbara Marqués Pons), cuir (Lorena Martín), complements varis (Carla Monfort), guarniments (Pere Pons Andreu), licors (Cristina Quintana), teixits (Caterina Riera), pintura (Jorge Gil de Montes), serigrafia (Peter Sans), ferrer (Lluís Vinent), carassera (Sílvia Vivó).

Moltes vegades em demanen quin és el secret de l’escriptura. Aprendre la tècnica, l’ofici. I escriure amb amor. Aquests dos consells valen per als escriptors. I, em sembla, que és el secret de tots aquests artesans de terra i foc de Menorca que il·luminen el nostre entorn amb les seves creacions.

CARASSERA. Que fa carasses. Una carassa és una cara figurada, de cartó o d’altra matèria, que es posava davant la cara per dissimular-la o donar-li un aspecte grotesc. Figura de relleu, que imita una cara de persona i es posa com a element decoratiu a una paret.