Volien matricular el bebè a l’escoleta, però el van rebutjar en veure que no estava vacunat. Van portar el cas als tribunals, i la decisió judicial ha estat exemplar.
La vacunació infantil no és obligatòria a Espanya però, tot i això, el 97 per cent dels menors d’un any estan vacunats. No és per tant una qüestió de vacunes obligatòries o no, sinó de responsabilitat dels pares, i de confiança en un sistema sanitari que, encara que imperfecte, és prou bo i eficaç.
Els pares volien matricular el bebè a l’escoleta municipal de la petita localitat de Sant Pol de Mar, a prop de Barcelona. Presentar una constància de vacunes hi és un requisit per a la matriculació, però només ho és per tenir-ne informació sanitària. Els pares van presentar una constància de vacunes on no hi havia cap vacuna.
L’Ajuntament va dir-los que no acceptava el bebè a escoleta perquè no estava vacunat. Els pares van portar el cas als tribunals. I ara la justícia va donar-li la raó a l’escoleta, és a dir, a l’Ajuntament. Si no hi ha vacunes, no hi ha escoleta municipal.
L’argument judicial diu que «olvidando los derechos de los demás, la familia entiende que su derecho a asistir a la guardería es superior al derecho a la salud del resto de los niños». S’equivoca per tant la família, perquè tindrà tot el dret a la llibertat ideològica de vacunar o no vacunar el fill, però no té en absolut el dret a posar en risc la salut de la resta de bebès de l’escoleta.
L’autoritat judicial no obliga la família a vacunar el fiet, amb la qual cosa es respecta la voluntat de no vacunar-lo, però no l’admet a classe perquè entén que un fiet sense vacunes pot comprometre la salut de la resta de bebès. I el dret de la comunitat preval sobre el dret individual.
«Para nosotros no era una cuestión de libertad ideológica, sino un debate entre el derecho a la educación y el derecho a la salud», afirma l’advocat de l’Ajuntament.
A Extremadura, per exemple, la condició de vacunat amb totes les vacunes del calendari que pertoquin segons l’edat, és un requisit obligat per a matricular-se a l’escola pública. A Catalunya és un requisit només informatiu. Em pregunto com és a Menorca.
Trobo que un bebè sense vacunes no pot ser-hi, a l’escoleta. Un altre debat igual d’urticant és si ha d’estar vacunat el personal que fa feines amb bebès, contra la grip i la tos ferina, per exemple. Prou se sap que un adult pot transmetre la tos ferina sense adonar-se’n, i que la grip pot fer-se ben perillosa en un bebè.
Un cas exemplar és Argentina. En aquest país, la vacunació infantil és obligatòria, excepte que hi hagi contraindicació mèdica. La llei que marca l’obligació de vacunar els fiets és de 1983, però ara van legislar per anar encara més enllà.
En Argentina, cap fiet pot començar escola o escoleta si no està prou vacunat, i la família no rebrà cap subsidi per fill si el fill no està vacunat (i escolaritzat). Ara van estendre l’obligació de vacunar a certs col·lectius d’adults, com ara el personal que fa feines amb menors d’un any. Són totes vacunes gratuïtes.
En Espanya, les diferències entre Comunitats quant a exigir les vacunes per començar escola, i el fet que encara hi hagi vacunes per a tothom i vacunes per a qui pot pagar-ne més, són fets que apunten a demostrar que aquest és un país que encara té molt per millorar, tot i que les taxes de vacunació infantil són altes.
Ara, però, si la taxa de vacunació a l’any d’edat és del 97 per cent, la dels dos anys baixa al 95. És a dir: hi ha un 2 per cent de fiets els pares dels quals deixen de vacunar-los en arribar a l’any d’edat. Això sí que és motiu de preocupació, de debat i d’exigència.
Segons la Reial Societat de Salut Pública britànica, l’abandonament de la vacunació per part dels pares es deu, sobretot, a la informació distorsionada i sense fonament que circula amb impunitat per les xarxes socials.
www.bello.cat / jordibell@gmail.com
