El secret de la vida és la capacitat d’adaptació al medi. Al llarg de la història hi hagut extincions enormes i afloraments vitals sorprenents. Els humans hem creat també un món paral·lel, l’econòmic, on s’extingeixen empreses i en surten de noves. En l’afany de no morir, algunes es reconverteixen i generen meravelles. En altres ocasions, s’acaben creant monstres.
LA HISTÒRIA NATURAL està farcida d’espècies desaparegudes, de vegades per canvis traumàtics, com una erupció volcànica o l’impacte d’un meteorit, de vegades per competència, com l’arribada d’un nou depredador, o simplement per un canvi gradual de clima que no s’aconsegueix superar.
D’extingir espècies els humans tenim un historial considerable. La gelosia pels recursos pesquers va extingir del nostre arxipèlag el vell marí, la foca del mediterrani de la qual la toponímia encara en dona testimoni. La destrucció de l’hàbitat va eliminar la sargantana endèmica de l’illa de ses Rates, als passats anys cinquanta, al port de Maó.
No deixa de ser una imatge pertorbadora imaginar-se la darrera sargantana de l’illot saltant al mar per a ofegar-se. Descendent d’aquelles sargantanes antigues que van venir del continent quan el nostre mar es va eixugar en tancar-se Gibraltar i havent après a sobreviure durant deu mil anys en una petita porció de terra sense quasi menjar ni aigua. La competència pel territori amb els humans que requerien més espai pel pas dels vaixells, va acabar amb la seva història èpica.
Des de fa dos segles, l’ús intens dels combustibles fòssils està provocant el conegut canvi sobre el clima, que també afecta espècies, ecosistemes i gent. Com que de cada vegada hi ha més consciència de la importància de les qüestions ambientals, hi ha empreses que estan innovant, de vegades fent reconversions esplèndides, per a buscar noves formes d’energia que no provoquin cataclismes semblants.
D’aquí neixen tecnologies que permeten convertir en electricitat el sol, el vent, el moviment del mar i tantes altres innovacions, i que ajuden a alimentar l’esperança d’un canvi més racional. Si volem mantenir la nostra estada al planeta no bastarà només en canviar el model energètic, però és una passa important.
AMB EL FUNCIONAMENT GLOBALITZAT de bona part de l’economia, s’estan produint també reconversions forçades que sovint deixen nafres. S’ha constatat bastant bé el pronòstic d’alguns experts que avisaven que les grans corporacions econòmiques tindrien més capacitat d’influència que els propis governs. Per això resulta tan complicat veure avanços significatius en les grans cimeres mundials.
Aquest nou mercat obert ens ha duit a competir amb d’altres llocs on la regulació ambiental o els drets dels treballadors són mínims o no existeixen. I la competència es fa per la part baixa de la línia, de forma que en diversos aspectes estem retrocedint en tost d’avançar.
Hi ha qui diu que el nivell de govern estatal s’ha quedat petit i que, per això, unes eleccions com les europees, que tindrem el pròxim maig coincidint amb les autonòmiques i locals, haurien de considerar-se de forma més important que el què s’acostuma. Hi ha empreses que escolten amb molta més atenció si s’ajunta el pes específic del mercat europeu.
Les grans multinacionals són com un elefant en un espai estret. A mesura que es mouen van trepitjant i engronant coses. Una de les reconversions més sonades de grans empreses va ser la que va protagonitzar la indústria de l’armament després de la segona guerra mundial. Els enormes fluxos de diners i de llocs de feina que envoltaven la producció i la venda d’armes, havien de buscar alguna reconducció. La que van trobar, ha canviat el panorama ambiental a molts indrets del món.
ELS CAPS PENSANTS van dirigir la seva atenció a l’agricultura. La part armamentística orientada a la producció química va crear els fertilitzants artificials. Les substàncies tòxiques usades per a matar enemics es van convertir en pesticides (contra plantes, insectes o fongs). Els que construïen maquinària van fer tractors, collidores, sembradores, fumigadores...
Intencionadament o no, l’elefant va trepitjar coses valuoses. Després de dècades d’explotació intensiva, moltes terres estan esgotades, els cicles biològics s’han trencat en nombroses ocasions i la contaminació d’aqüífers, aire i aliments és important. Es fa complicat pensar que aquesta via tengui futur.
No ens hem adaptat al medi, que és el secret de la vida. Hem pretès que el medi s’adapti a les nostres inquietuds, cosa que és factible a petita escala però a nivell planetari no té viabilitat. La indústria que envolta el món agrari requereix d’una nova reconversió. Esperem que aquesta vegada sigui per bé.
