Un membre històric i amb predicament del PP de Maó exclamava fa poc a una cafeteria que al Govern i al Consell votaria Vox. Les raons, les que pensa vostè. No va dir res de les europees. O no ho recordo. Són les europees. Açò era abans de l’anunci de les generales del 28 d’abril. El meu pronòstic: votarà Pablo Casado.
Podria canviar d’opinió el 29 d’abril i acabar votant Sugrañes i Company? Podria, cert. Un festival de l’esquerra amb enfonsament de Casado podria generar una mobilització posterior de les dretes, i un reagrupament a files de militants populars que ara discrepen dels seus dirigents més propers i troben en Vox un refugi en el qual es troben còmodes, a gustet. Aquest és el principal efecte que pot tenir la coincidència de dues cites electorals en menys d’un mes. I a la inversa, clar. Una victòria exuberant de la dreta, amb un Abascal al galop, mobilitzaria a finals de maig votants d’esquerres i del centre ni fu ni fa que quatre setmanes abans van preferir manifestar el seu enuig amb una estèril abstenció o, simplement, no van avançar la tornada del seu viatget de Setmana Santa.
Tot açò, però, de forma relativa i continguda. Les teories sobre comportaments gregaris-ramaders dels electors, així com les normatives absurdes del tipus suspensió cautelar d’inauguracions, limitació temporal de la campanya, restriccions d’enquestes o prohibició de símbols als col·legis electorals són herències d’una transició tutelar i poruga, consolidades per la irritant inclinació de qui fa les normes a tractar la ciutadania com a fillets imbècils (alguns ho mereixen, coincidim). Sí, els debats es mesclaran. Sí, les banderes faran ombra a la proposta d’un parc per al barri. Però, senyora, reconegui que açò, en realitat, no és res nou. Mesclar debats i treure banderes s’ha fet sempre a conveniència de cada partit. I a més, en general, el personal té molt clar que ni Pedro Sánchez sortirà de caixer batle ni Ara Maó tindrà torn de rèplica a la investidura de Rivera. O de qui sigui.
