Els perfils en les xarxes socials són claus per als quals busquen feina, i pels qui l’ofereixen. Aquesta és l’evidència que llança l’«Infome Infoempleo» sobre xarxes i mercat del treball a Espanya, que conclou que el 80 per cent de les empreses del nostre país reconeix consultar l’activitat de les persones que es presenten. Hi ha xifres que són contundents: 24 milions de perfils Facebook, 15 milions Instagram, i 5 milions a Twitter. Ho reconec, jo també els he xafardejat.
Els polítics ho saben, i fonamentem la seva estratègia obrint-se a la part visual, construeixen un discurs i un diàleg (o la manca de col·loqui) que ens diu molt sobre els qui volen representar al poble. Deu ser cosa de l’edat, però comencen a cansar-me les campanyes, el període que determina el vot dels indecisos. De vegades, tenc la sensació que les persones es transformen, que no són les mateixes que la resta del temps. Visiten indústries, organitzen trobades de joves, de barris, d’entitats... Et volen fer sentir que compten amb tu, quan la realitat és que fins ara no ho semblava gaire. Els seus assessors de comunicació els situen com a element central de les imatges amb un contingut comú per a totes les ideologies: transparència i proximitat.
Revisant els seus perfils personals en les xarxes, voldria que retratessin contextos diferents. Perquè m’entenguin, que ens rallessin amb els ulls cap enfora, i no al revés. Pareix mentida que ni s’adonin dels paperots que fan.
