El bivampirisme de PSOE i PP va establir una distribució temporal i geogràfica del poder que, per manca d’aire fresc, va propiciar un ambient ombrívol idoni per a la reproducció de fongs, corruptes i no corruptes, a més de blindar qüestions estructurals que no (els) convenia modificar. Entre elles, una llei electoral que beneficia el binomi.
A la campanya, i amb cinc grans partits de considerable musculatura a l’inusual escenari, PP i PSOE han fet severes apel·lacions al vot útil amb l’argument que la dispersió entre els partits del seu bloc ideològic beneficia el predominant del contrari, sobretot on l’aplicació de la Llei d’Hondt té resultats manco proporcionals. És la defensa atàvica del bivampirisme, amb la por (a las ultraderechas, als amics dels indepes) com a arma nuclear.
Electors indecisos reflexionen avui sobre la conveniència o no d’emetre demà un vot útil. És una decisió lícita i respectable, raonable com a hàbil adaptació estratègica a una democràcia representativa que silencia bona part dels vots amb el pretext de la representació territorial (necessària), però que no deixa de ser una vulneració del que haurien de ser unes eleccions en estat pur. Els resultats haurien de recollir les preferències autèntiques i vertaderes de la ciutadania, sense càlculs ni estratègies que, a més, poden donar desagradables sorpreses. De fet, a Balears, si feim cas de les enquestes, el diputat en l’aire està entre PSOE i Ciudadanos, no PP. Quin és el vot útil a la dreta a les Illes?
La motivació del vot és individual i diversa. No hi ha voluntats universals. La ciutadania no es pronuncia, ho fa cada ciutadà. Es pot votar per por, il·lusió, odi, conveniència, afinitat, convicció, tradició, família, amistat, sorteig, mania, error, devoció, fàstic, disgust, agraïment, amor. Sí, també per utilitat. Tot i que l’única utilitat segura que es pot donar a una papereta electoral és entregar als fillets les que envien a casa perquè juguin amb elles. Açò és només una reflexió electoral. Avui n’és el dia. Continuarà.
