La seducció és, en part, una transformació eventual. Durant un temps, l’actor seductor es comporta de forma impostada, accentua les seves virtuts i s’adapta als interessos de l’objecte a seduir. Si funciona el flirteig i neix una relació, l’objecte seduït descobrirà, amb el temps, com el verb florit de l’actor abans seductor es torna bronc quan arriba de la feina després d’una jornada de merda o s’aixeca carregat de moc. Si llavors encara connecten, la relació ha arrelat. Enhorabona.
El seductor vol captar una atenció ràpida i emotiva, generant unes expectatives que sap que no mantindrà. El seduït, si és llest, entendrà el joc i posarà les coses al seu lloc, amb les orelles regalades però conscient que allò arribarà fins a un cert punt.
La campanya electoral és una seducció, pretendents engalanats i somrients diuen el que creuen que els ciutadans volen escoltar conscients que no podran complir totes les expectatives que generen. El seduït pot caure en la inconsciència irracional de la devoció, o ser intel·ligent i distingir les limitacions del galà. Només cal fer memòria. Promeses idèntiques es repeteixen en diferents eleccions amb quatre anys de diferència i malgrat que el seductor hagi governat. La reforma del conjunt de l’Esplanada, per exemple, era un mínim comú múltiple als programes de les eleccions municipals de Maó de 2015 i ho és de nou als programes electorals de Maó de 2019. Pensi vostè que el programa del PP al Consell té 47 pàgines, el del PSOE 336 punts. Malgrat la inconcreció i la reiteració d’algunes propostes, és impossible que arribin a fer-ho tot en un mandat. Açò el seductor ho dissimula amb perfums, moixonies, maquillatge i brillantina. Dilluns, amb tot el peix venut, tornarem a la rutina grisa i problemàtica que tant castiga les relacions.
Diuen que s’ha de seduir la parella diàriament. És utòpic. Toca cada quatre anys. Fora de la política, alguns ni açò. Si s’abusa, embafa. Ho hem comprovat aquestes setmanes. Jo, almanco, estic fart de galanteria electoral.
