Tres escenes: la família que omple garrafes de 5 litres de la font pública d’aigua potable que l’Ajuntament de Maó va instal·lar al carrer Santa Eulàlia, devora l’edifici Calàbria. M’han explicat que més enllà de no haver-la d’anar a comprar, ho fan per l’excés consumidor del plàstic. La segona, a la platja turística. L’ús indegut de l’aigua de les dutxes i rentapeus fa mal d’ulls. Finalment, la tercera: em conviden a voltar la Illa en avioneta, i passejant des del cel em trastoca la imatge de nombroses piscines tan a prop del mar.
En la Reserva de la Biosfera necessitem un Consorci de l’Aigua que gestioni tot l’anterior i moltes d’altres coses. Que demani cobertores a les piscines per reduir l’evaporació i el consum d’aigua i de productes químics. Que substitueixi les gespes naturals per elements que requereixen menys reg. Que impulsi i dugui a terme la recollida i aprofitament dels pluvials. Que faci desaparèixer les fonts inútils, les dutxes de platja. Distribueixi bosses estalviadores per a cisternes, elabori eco auditories del consum dels edificis públics, mentre soluciona la contaminació per nitrats de determinades zones de l’aqüífer.
Sabem que tenim mala papereta, perquè quan es ralla de revisar les tarifes per incentivar-ne un millor ús, ressorgeixen veus demagògiques. L’aigua per viure, gratuïta. La ciutadana, per blocs. I l’econòmica, per qui en fa un ús responsable.
Encara no la tractem amb la importància que mereix.
