«La carn vol carn, no s’hi pot contradir...» certifica Ausiàs March en un vers memorable. El nostre poeta clàssic no reclamava, però, la dieta carnívora i desconec si -valencià com era (de Beniarjó, prop de Gandia)- mai va optar en els seus «Cants» per lloar la dieta mediterrània. Del segle XV al XX, un altre valencià, Vicent Andrés Estellés encapçala amb el vers del seu avantpassat medieval un gran poema liricoeròtic, «Els amants». El poder de la carnalitat mou el món d’ençà de la Creació i, probablement, sobreviurà fins a l’Apocalipsi. Desig irrefrenable, sexe fogós, plaers de la carn, salvatge cor...
No parlarem avui, però, de poesia sinó de bens i porcs, de vaques i cabrits, pollastres i tota bèstia comestible. Sí, perquè és actualitat (de fet, fa anys ja se sabia) que la ramaderia industrial –a les macrogranges els animals se solen conceptualitzar com a màquines- és una de les principals causes del canvi climàtic i, d’Alemanya estant, s’obre l’alarma: cal reduir el consum de carn per fer el món més sostenible. Sí, clar, per a aquest propòsit també s’han d’eliminar els plàstics, l’ús de combustibles fòssils, el llançament de tones i més tones de CO2 a l’atmosfera, la pesca abusiva, l’excés de tràfic aeri, marítim i terrestre, etc.; i s’han d’elevar a l’enèsima potència les energies renovables, el consum responsable i de proximitat, la consciència ecològica...
Així doncs, la ciència de la nutrició assegura que es poden preparar plats excel·lents amb aliments predominantment vegetals i que aquest aliment és de producció molt més rendible que la carn, faríem bo dedicar-nos més al conreu de plantes destinades a ser consumides directament per l’home. Els llegums són un exemple bàsic no sols pel seu alt component de proteïnes, sinó també pel seu paper central en els equilibris ecològics de les terres conreades. L’agricultura hauria de ser l’activitat productiva preferent en qualsevol col·lectivitat; almanco, mentre hi hagi més d’un terç de la humanitat amb greus dèficits alimentaris.
Aquestes i altres propostes interessants es troben a un llibre publicat fa quaranta anys: «Cocinar hizo al hombre», d’un gran biòleg, Faustino Cordón Bonet (Madrid, 1909- 1999), el qual aconsella «menjar allò que la terra racionalment explotada produeix, preparat de manera òptima per nodrir bé i ser assaborit amb gust, vet aquí un factor de felicitat de la gent en general i de cadascú». És la veritat d’un científic que s’explicava amb claredat.
