És el mes dels nous propòsits. Les festes s’han acabat i els joves estudiants han partit. És molt positiu fer les maletes per adquirir més coneixements, per enriquir el seu talent, valorant que siguin autònoms i resolutius. No hi fa res que el cost anual del curs pugui arribar als 10.000 euros. Més a prop, els petits també han tornat al col·legi. Tota una aventura que ralla d’adaptacions, de canvis de cicle, de mestres, de famílies, i de doblers.
I li dediquem teca a la paraula. Tenim un estudi fet que diu que la despesa d’equiparar als fillets amb roba, articles de papereria, llibres de text i material esportiu té el mòdic preu d’uns 900 euros.
Fa uns dies escoltava les declaracions del vicepresident de la Federació Balear d’Associacions de Famílies, explicant que en qualcuns col·legis públics, sense llibres de text, la despesa es situa en 120 euros i denuncia que pugui arribar fins als 1.000. La federació troba que aquest fet es contradiu amb el principi de gratuïtat, d’escola pública, i assenyala que hi ha llars que no ho poden assumir. Reclamen, en definitiva, que es garanteixi el dret educatiu.
No sé vosaltres, però l’experiència -com a estudiant, com a mare i com a membre d’APIMA- m’indica que cap fillet, cap ni un, ha quedat mai sense llibres o material escolar per falta de recursos. El sistema respon.
Malcriem si facilitem coses que no necessiten, perquè estudiar no té preu. No hi ha millor puja que l’ensenyament.
