Fa pocs dies que es van celebrar les mobilitzacions a favor del clima a gran part del món i també a Menorca. Els moviments socials que s’han vist aquestes darreres setmanes semblen mostrar uns canvis que mereixen atenció.
La influència de la noia sueca que està alçant la veu en nom dels drets de la seva generació, fa mesos que activa la ciutadania del seu entorn. Sembla que, a la fi, la barrera cultural que es sol trobar per sota dels Pirineus ha estat superada i la reacció també ha arribat a les nostres terres. I cal dir que a Menorca en particular, la resposta ha estat molt bona.
A la manifestació celebrada el dia 27 hi havia moltes cares joves, de fillets i d’adolescents. Armats amb cartells de cartró, esgrimien frases que fereixen els adults. Els més joves estan entenent que l’afectació que les generacions prèvies estem provocant al planeta és ja de tal gravetat que el seu futur està seriosament en joc.
De fet, en els dies posteriors a la campanya del clima, moltes famílies estan parlant sobre el futur que s’obre davant els que ara són molt joves. No cal entrar en catastrofismes, només fa falta informar-se de les evidències científiques que es coneixen: els fenòmens atmosfèrics aguts, la pèrdua d’espècies clau (com els pol·linitzadors) o la irrupció del plàstic en les cadenes alimentàries, es detecten ja en la vida quotidiana.
Es necessiten canvis profunds i, per aconseguir-los, fan falta també nous protagonismes. Perquè a les grans cimeres mundials, tots els debats estan condicionats a no frenar el creixement econòmic. De vegades es fa difícil discernir quina és la raó principal que impedeix que els representants elegits per a dirigir les societats no sàpiguen adaptar el rumb en coses tan imperioses com les citades.
Hi ha bàsicament dues teories al respecte. La primera apunta que no poden atendre les advertències de col·lapse ambiental, perquè les seves creences en aquest model econòmic sense límits són un acte de fe, del tot incompatible amb un medi ambient que adverteix que fa temps que els límits s’estan superant. Seria similar al cisma que es va donar quan es va plantejar que la Terra volta el Sol i no al revés. Costa molt acceptar que et canviïn la concepció bàsica del teu món.
L’altra teoria diu que els avanços ambientals internacionals costen tant perquè les grans companyies que basen els seus ingressos en negocis contaminants, disposen d’estructures de pressió tan potents que sempre acaben doblegant els governs. Sigui amb amenaces (tancament d’empreses, denúncies o campanyes en contra) o sigui amb prebendes (les efectives portes giratòries).
Aquesta segona teoria sovint es complementa de manera hàbil promocionant per als alts llocs de decisió política a gent que pateix d’addicció. L’addicció malaltissa per als diners és una patologia com d’altres similars, que impedeix acceptar qualsevol entrebanc que s’interposi.
Aquesta crua realitat l’ha entesa molt bé la Greta Thunberg i el seu clam està obrint els ulls a la seva generació i de rebot als adults que es senten responsables. Ja no calen gaire més respostes científiques. Calen respostes socials, primer ciutadanes i després institucionals, que promoguin altres economies més racionals.
A la manifestació que es va fer a Maó hi havia energia. Molta i neta. Hi havia la força de la societat quan s’organitza i rema cap a la mateixa direcció. Hi havia molts de cartrons escrits per mans joves que demanen una reacció que no hauria de tenir color polític, perquè tothom té qualcú de qui sentir-se responsable.
Amb les nombroses activitats a centres escolars, associacions i al carrer, Menorca s’ha posat aquests dies a l’alçada del nord d’Europa. «És necessari cor i consciència» diu la versió menorquina que s’ha cantat a favor del clima a diferents llocs de l’Illa.
Hi ha possibilitats de fer moltes coses. En estalvi energètic i energies netes, en producció agrària responsable, en eliminació i control dels plàstics, en recuperació d’ecosistemes. Durant molts anys s’ha confós el consumisme amb el benestar, però no hi haurà benestar si el medi ambient està tan trastocat.
Alguns cataloguen aquesta fornada de gent com la generació Z. No deixa de ser curiós que sigui la darrera lletra de l’abecedari. Ja no n’hi ha més. Ho avança la Greta, quan diu que no pot esperar a ser adulta i fer-se política amb capacitat de prendre decisions, perquè ja serà tard. Idò, fil a l’agulla.
