Portugal, aquest país veí, tantes vegades desconegut i sovint tan poc informat als nostres mitjans, ha esdevingut en els darrers 4 anys un exemple de praxi democràtica i de triomf de les polítiques socials que han fet avançar el país en temes tan importants com la sanitat, l’atur, l’educació, les llibertats individuals, la mort digna, les pensions, el salari mínim, l’economia i fins i tot el deute públic, que s’havia arribat a situar en 244.000 milions d’euros.
Allò que va ser batejat despectivament per la dreta com a «govern de la gerigonça», ha acabat sent una fórmula que veu potenciat el diàleg, els acords, la lleialtat institucional, el pragmatisme polític i la demostració que amb polítiques d’esquerres es pot portar un país cap a l’avenç, que la dreta no té (ni ha tingut) l’exclusiva d’una bona gestió, més tost al contrari, i que les majories absolutes no afavoreixen els veritables interessos de la població.
Aquestes polítiques són les que han propiciat que el socialisme hagi tornat a guanyar les eleccions legislatives a Portugal el passat diumenge i que, novament, s’hagi de formar un govern sostingut per diferents forces de l’arc de l’esquerra.
No podria ser tinguda en compte l’experiència portuguesa a casa nostra en lloc d’haver de viure situacions polítiques tan ignominioses com les que ens assolen? Dia 10 de novembre tornarem a votar... Fins quan? Fins que surti una sola opció majoritària? On queda la democràcia i la capacitat d’entesa? Em tenen esfereïda...
