L’eclosió del cotxe a les ciutats va ser tan gran que va transformar el seu disseny de forma radical. Carrers, cases, serveis... Tot es va adaptar als cotxes, que es van ficar als racons urbans més íntims. Només cal recordar que fins fa quatre dies n’hi havia desenes estacionats sobre l’empedrat de la maonesa Plaça Constitució.
Encara està molt interioritzat que a un carrer han de passar cotxes, i que la restricció del seu ús és una mesura contra natura. Açò és així malgrat que la irrupció del cotxe és relativament recent. Ni un segle fa. Moltes ciutats han fet plans de pacificació, d’expulsió dels cotxes del centre. Una de les mesures ha estat canviar l’estètica d’alguns carrers per donar prioritat al vianant.
Però la cosa va a poc a poc, tant la transformació física de l’espai com l’acceptació mental que la pacificació és positiva. I és que la millor forma de conscienciar és posar les coses en marxa. Qui revertiria ara que ses Moreres sigui només per anar a peu? Fins i tot els comerços del tram on encara passen cotxes van demanar fa poc alliberar-se dels vehicles. Quines coses.
Tecnologia i costums van més ràpids que una administració carregada de tràmits, interventors, pors, plans i doblers limitats. Ara, amb el focus de les mesures en marxa encara posat en el vianant i la bici, apareixen els patinets elèctrics. És la fase 3 d’un procés de canvi urbà que encara no ha amortitzat la fase 1. Ni fer-hi prop. Maó ha pres ara la iniciativa en la regulació d’un nou fenomen que pot canviar el paradigma o, no ho descartin, ser una simple moda. Ben fet. Hi ha conflicte d’interessos i s’ha d’abordar, s’han de deixar clares pautes com l’ús de les voreres. Com i on. Però açò no absorbirà tot l’impacte negatiu dels patinets elèctrics en la mobilitat ciutadana, que hi és. Ni els carrers per a cotxes de fa seixanta anys ni els pacificats de fa cinc, basats tots ells en la dicotomia vianant-cotxe, estan dissenyats per a ells. En aquests espais són elements estranys, desubicats. Acceptar-ho és un bon punt de partida per fer una regulació efectiva. Sort, que no és una feina fàcil.
